E

l 10 de juliol del 1998, en Josep Subirana i la Lourdes Pujol van agafar el seu fill i es van dirigir a pujar el cim més alt de Catalunya, la pica d'Estats (3.143 metres). "Vam demanar si necessitàvem material especial al regufi, i ens van dir que no", recorda la Lourdes, que explica "l'ensurt que vam tenir quan el nostre fill va patinar en el primer tram de gel". Allò els va servir "per obrir els ulls a la muntanya", com relata en Josep, però no per desistir en el seu intent. També un dia 10, aquest cop de l'agost de l'any 1999, aquest matrimoni berguedà es va tornar a presentar al peu de la muntanya. "Aquell cop anàvem ben equipats, des d'aleshores tenim la màxima que val més anar carregat de més que de menys", exposa en Josep, que es mostra emocionat en recordar com van aconseguir coronar el primer cim de més de 3.000 metres de la seva vida.

Aquell va ser l'inici d'un idil·li amb la muntanya, que va tenir el seu punt culminant aquest diumenge passat, dia 27, quan van pujar al capdamunt de la Torre de Costillerou (3.049 metres), el darrer cim de més de 3.000 m dels Pirineus que els faltava per completar la col·lecció. Un tresor de 212 cims culimants al llarg de 14 anys.

21 hores per un somni

Quan van acabar de completar el primer cim, no es van plantejar completar-los tots. Ni després del segon. Ni del tercer. "Vam començar fent caminades per aquí a prop, i ens vam dir, anem a buscar el més alt de Catalunya. I un cop fet, vam buscar el més alt dels Pirineus", exposa en Josep, que dóna el motiu que els va portar a continuar sense parar: "la muntanya és una droga sana. Si ho proves i t'agrada, t'acabes enganxant i cada cop t'animes a buscar nous reptes".

Amb el pas dels anys, i destinant la temporada de bon temps (de maig fins a octubre) al muntanyisme, van anar acumulant cims al seu currículum excursionista. Però no va ser fins que només ens en quedaven entre 50 i 60, que ens vam plantejar el repte de fer-los tots", explica la Lourdes. Per complir aquest objectiu, van decidir deixar els cims més difícils per al final, i fa una setmana van arribar al darrer. "Ens quedaven els més complicats, però no vam dubtar, a mi les alçades mai no m'han fet por, i com que la meva dona em segueix a tot arreu...", afegeix en Josep. Qui també els va seguir en aquesta última aventura va ser el seu fill, "que ens va ajudar molt, ell sempre ha dominat molt l'escalada, que era amb el que nosaltres estàvem més fluixos".