"És un excel·lent professional, molt exigent amb si mateix. És molt fort mentalment". Així és com descriu a Miquel Feliu (Manresa, 1985) el seu entrenador personal, Marc Estany. Feliu es prepara durant tot l'estiu per a una nova temporada a la LEB, categoria en què fa nou anys que juga, aquest cop en un dels millors equips de la categoria. Un estiu més, el seu nom ha estat relacionat amb el de La Bruixa d'Or, club en el qual es va formar i que va abandonar per falta de minuts.

Quina valoració fa de la seva darrera temporada?

Fent una valoració global, individualment no puc estar content. No vaig estar al nivell que crec que puc estar. Vaig tenir una lesió important a l'espatlla al final de la temporada anterior, i no em va permetre preparar-me bé a l'estiu. Vaig arribar molt just a la pretemporada i vaig anar una mica coix tota la temporada.

Ja són nou temporades a la LEB. Quina evolució ha tingut la categoria en tot aquest temps?

La situació actual no és bona, no ens podem enganyar. La crisi que ha viscut el país ha afectat a tots els àmbits, i l'esport no n'està al marge. El bàsquet ha seguit l'evolució de la resta de l'estat, fins a arribar a nivells molt extrems com la desaparició de clubs, un augment de la precarietat a l'hora de contractar jugadors per part dels clubs...

S'ha trobat amb alguna situació així?

Fa dos anys, a Lleida, vam tenir molts problemes extraesportius. El problema és que molts clubs passen per alt els convenis, i fitxen jugadors gairebé gratis. I això no és bo ni per als jugadors ni per a la lliga.

Com afronta la nova temporada al Burgos?

Estic molt il·lusionat. Hi ha equips que s'estan reforçant molt bé, i Burgos tornarà a ser el rival a batre. Això implica un plus de treball, i m'agrada. Alhora, estic content de poder jugar amb amics com l'Albert Sàbat i d'estar a les ordres d'un entrenador guanyador com és l'Andreu Casadevall.