F
a deu anys Atenes era observada per milers de persones d'arreu del món. La capital grega acollia una espectacular cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics que va ser aplaudida de forma unànime pels aficionats a l'esport. Aquella màgia s'ha diluït una dècada després, amb la majoria de les instal·lacions olímpiques totalment abandonades a la seva sort. Amb aquest panorama, els grecs qüestionen el llegat d'un esdeveniment esportiu que, tret de deutes, pocs beneficis ha portat a la població.
La qualitat artística de la cerimònia inaugural, el 13 d'agost del 2004, va aconseguit fer callar les crítiques dels mitjans internacionals que auguraven un caos organitzatiu. Durant els setze dies que van durar els jocs, la població grega va tenir moltes raons per estar orgullosa: les competicions es van desenvolupar sense cap problema, els atletes grecs van collir un nombre rècord de medalles, fins i tot l'escàndol de dopatge dels dos velocistes més importants de l'atletisme nacional, Kostas Kenteris i Ekaterini Thanou, s'havia oblidat. Però deu anys després, la majoria de les instal·lacions olímpiques no s'usen i moltes fins i tot són inutilitzables per falta del manteniment necessari.
Un trist llegat
L'emblemàtica cúpula de l'estadi olímpic d'Atenes, dissenyada per l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava, que va costar 130 milions d'euros, necessita 9,5 milions d'euros per als treballs de manteniment necessaris, però, en temps de crisi econòmica, el ministeri de Cultura i Esports té altres prioritats. L'estadi olímpic s'utilitza només per als partits de futbol de l'AEK Atenes, un equip amb un passat gloriós però que la temporada passada va jugar a la tercera divisió; la piscina olímpica, el velòdrom i les pistes de tennis només serveixen per a entrenaments.
De la resta de les instal·lacions del complex olímpic, només l'estadi cobert s'utilitza regularment, per l'equip de bàsquet del Panathinaikos. Només el centre de bàdminton és una excepció entre totes les instal·lacions olímpiques situades fora del complex: ha estat transformat en un teatre.
"L'únic que queda dels Jocs Olímpics són els deutes", explica Damianos Manologlu, un propietari de restaurant retirat. Manologlu lamenta l'absència d'un pla d'utilització posterior i pensa que "els Jocs no haurien d'haver estat organitzats per Atenes a causa del seu cost elevat". Des de fa deu anys, el cost real dels Jocs Olímpics és objecte de polèmica entre els polítics, amb estimacions que varien entre 5.000 milions i 27.000 milions d'euros.
El que sí que és una xifra indiscutible és que el dèficit pressupostari de Grècia, que el 2002 encara era aproximadament del 3,7% del PIB, es va disparar l'any olímpic, que va fer pujar fins al 7,5%, i el deute estatal va pujar en un any de 182.000 milions a 201.000 milions d'euros. A partir de llavors, Grècia va entrar en l'espiral dels deutes que l'han portat fins a la situació actual.
Tramvies i poca cosa més
Un dels grans beneficis dels Jocs Olímpics va ser l'enfortiment de la legislació de protecció del medi ambient. "Per raons de medi ambient es va construir un tramvia que uneix el centre d'Atenes amb el front marítim de la ciutat", apunta Evángelos Kukiasas, president de l'associació mediambiental Mediterrani SOS. Kukiasas afirma que Atenes, que, com Barcelona, vivia d'esquena al mar, no va poder repetir l'èxit barceloní i recuperar plenament el seu front marítim. Només uns quants quilòmetres de la línia de mar han estat habilitats per a activitats d'oci.
A l'estiu molta gent utilitza la línia de tramvia que discorre en paral·lel al mar per anar a les platges i oblidar-se del tràfec de l'asfixiant capital. Però fins i tot aquesta part del front marítim està aïllada de la resta de la ciutat per una avinguda amb molt de trànsit, el que fa difícil l'accés per als veïns.
