Ulls navarclins clavats a l´horitzó de Rio

El bagenc Jordi Sánchez, campió estatal de llançament de javelina, ha de millorar cinc metres la marca per assolir l'objectiu de ser a la cita olímpica L'atleta, de 29 anys, ha fet un gran treball físic i tècnic que ja ha donat fruits

26.08.2014 | 07:55

Viu a Madrid, d'on no li fa res dir que ha trobat més ajut que no pas a la seva terra. Allà hi fa de quiromassatgista, és entrenador personal en alguns col·legis majors de la capital i encara té temps per pensar en nous projectes professionals. I a més, és doble campió d'Espanya de llançament de javelina. Després d'una llarga carrera, iniciada al seu poble, Navarcles, i continuada al Club Atlètic Manresa, Jordi Sánchez ensuma que ha arribat el seu millor moment, aquell en què pot fer el salt de qualitat que el porti a les seves millors fites esportives. Aquest termini té una data marcada en vermell en el calendari, els Jocs Olímpics de Rio del 2016. Dos anys per continuar el camí i arribar al somni.
Sánchez ja llançava més de 70 metres el 2007, quan tenia només 22 anys. Aquella va ser la seva primera temporada al FC Barcelona, equip al qual va arribar després de dos anys al Medilast Carrefour i dels seus inicis al Congost de Manresa. No va tornar a assolir aquella marca fins al 2010 i, des de llavors, ha anat millorant a poc a poc. Va fer 72,20 metres el 2011, 73,05 metres el 2012 i tres centímetres més l'any passat. En- guany, ha batut un parell de vegades el seu registre i va guanyar el campionat d'Espanya a Alcobendas, el 26 de juliol passat, amb un llançament de 73 metres i 88 centímetres.

El navarclí explica que "la marca és molt bona per a un campionat d'Espanya. De fet, crec que és de les millors que s'hi han fet, en una competició tan important. Però durant la temporada m'esperava més. Entrenant-me he vist que puc obtenir millors registres i aquest és el salt que em falta en competició oficial per arribar a l'elit".

Menys quilos, més agilitat

El canvi que permet a Jordi Sán-chez tenir esperances d'arribar a millors marques ha estat en una doble vessant, tant tècnica com física. La primera va ser després d'un canvi d'entrenador. "Ara visc a la residència Blume de Madrid després de quedar sense entrenador al CAR de Sant Cugat. Tenia Enric Bassols i vaig haver de buscar un nou tècnic que considerés vàlid. A Madrid vaig trobar Javier Bugallo i vaig veure que la seva filosofia de treball s'assemblava a la meva". Els resultats van arribar, amb participacions a la Copa d'Europa d'hivern i d'estiu, aquesta a Gateshead, i segon lloc, per poc, a l'estatal.

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema