La selecció xilena de futbol ha hagut d'esperar 99 anys per celebrar el seu primer títol important. Juntament amb Equador i Veneçuela era l'únic país de la Confederació Sud-americana de Futbol (Conmebol) que encara no havia guanyat cap títol i d'aquí l'alegria de guanyar a casa i contra un rival històric com el seu veí argentí. La victòria i l'alegria dels xilens, que van tenir en el blaugrana Claudio Bravo i en el jugador de l'Arsenal Alexis Sánchez dos dels seus grans herois, contrasta amb les dures crítiques a Argentina pel joc de la seva selecció a la final.

Pilota xilena

Tot i que l'entrenador argentí dels xilens, Jorge Sampaoli, va fer canvis importants, sobretot a la defensa i al centre del camp, respecte de l'equip habitual durant tot el torneig, Xile va ser més reconeixible que el seu rival. Va ser qui va voler atacar més, sobretot a l'inici per la banda dreta, la de Mauricio Isla, i la que va voler portar el pes del partit, amb Valdivia, primer, i Matías Fernández, després.

En aquest sentit, els xilens no van trair l'estil de joc iniciat amb Marcelo Bielsa a la banqueta i que ja va impressionar als Mundials 2010 i 2014. Continuat per Claudio Borghi i finalitzat per Sampaoli, la Roja juga a tenir la pilota, conscient del seu dèficit físic, i a exercir una pressió brutal al rival que comença pels seus davanters.

Desconnectar el rival

Aquesta intensitat, representada com ningú més pel centrecampista de l'Inter, resituat de defensa, Gary Medel, provoca que l'adversari no pugui pensar. En la final, Xile va desconnectar la dupla formada per Pastore i Messi. El jugador del Barça va perdre fins a 29 pilotes i no va fer cap rematada a porteria i el centrecampista del París Saint-Germain va ser rellevat per Banega. Al final van haver de resoldre els penals, però Xile va ser més fidel a ella mateixa que el seu rival.

Poques lloances

Per la seva banda, els argentins van marxar capcots de l'estadi Nacional, conscients de l'oportunitat perduda. El blaugrana Javier Mascherano va arribar a dir que "el dolor per aquesta derrota és immens" i Messi, com sol succeir en aquests casos, no va badar boca.

La premsa especialitzada va criticar el nivell de l'equip. El diari La Nación explicava que "el partit d'Argentina no va ser bo, de principi a fi. Va esperar, es va cuidar massa i es va oblidar de jugar. Lionel Messi, aquell heroi de qui sempre s'espera una pinzellada més, va jugar el seu partit més fluix a la Copa Amèrica.

Per la seva banda, el diari esportiu Olé recordava que "Messi va arribar a Xile per reparar un deute i se'n va anar adolorit". Els altres ases dels cops de les crítiques van ser el seleccionador, Gerardo Martino i el davanter del Nàpols Gonzalo Higuaín. Del primer, censuraven la falta d'autocrítica i del segon recordaven que sol errar en els moments decisius. Ja va errar un gol cantat a l'última final del Mundial i ahir en va fallar un altre a l'últim minut del partit, en posició més complicada. A més, juntament amb Banega, va errar un penal a la tanda.