Els socis del FC Barcelona van votar, ahir, per desena vegada en democràcia. La primera va ser l'any 1978 quan Josep Lluís Núñez va guanyar els comicis. En els dos següents períodes electorals, Núñez va emmotllar les eleccions a la seva conveniència. El primer gran desafiament per a Núñez va ser el 1989, quan Sixte Cambra va ser candidat. Malgrat viure un moment crític, Núñez va sortir vencedor amb un rècord de vots (25.441). El 1993 Núñez va revalidar la presidència. El 1997 Núñez va tornar a jugar-se el càrrec davant Ángel Fernández. D'aquelles eleccions va sorgir un grup opositor, l'Elefant Blau, i que a l'any següent va plantejar una moció de censura. Però el 1998 Núñez va reeditar els suports. Després de la renúncia de Núñez per la pressió judicial que anys després l'ha portat a presó, el 2000 un dels seus vicepresidents, Joan Gaspart, va comandar una candidatura que va guanyar absorbint la majoria de rivals. Gaspart, que va dimitir el 2003, i la posterior renúncia d'Enric Reyna, va propiciar unes noves eleccions, que vèncer Joan Laporta. Després de renovar el mandat en el 2006, Laporta es va veure abocat a salvar un vot de censura el 2008 i va poder acabar el seu mandat en el 2010. Sandro Rosell, va aconseguir un rècord de vots (35.021). La novena cita blaugrana en les urnes en democràcia va ser l'any passat, quan Josep Maria Bartomeu, va aconseguir que els socis li confirmessin en un referèndum la remodelació del Camp Nou.
