Noces de platí damunt dels 3.000 metres

El santfruitosenc Josep Miramunt ascendeix el Tusse de Remuñe, al Pirineu aragonès, després de fer 75 anys

23.07.2015 | 07:40
Josep Lluís Lliberato i Josep Miramunt, al cim del Tusse.

Intervingut al cor

  • Josep Miramunt continua ascendint muntanyes de més de 3.000 metres tot i haver tingut problemes coronaris que li han fet rebaixar la freqüència de les seves sortides. Porta tres stents Biomatrix al cor, unes molles que eixamplen les artèries i que eviten que es tapin. Aquestes intervencions van ser necessàries per corregir una malaltia severa. Tot i que pot fer vida normal, a causa d´aquest fet i també de la seva edat, 75 anys, no pot fer esforços de manera tan seguida com abans. Durant la seva vida, va arribar a pujar més de 400 vegades a pics dels Pirineus, la meitat dels quals una sola vegada. El motiu pel qual era més reconegut, però, era el d´ajudar a persones a ascendir al seu primer 3.000 metres. Moltes d´elles es van aficionar a la muntanya gràcies als consells d´aquest bagenc.

a vuit mesos Regió7 publicava un reportatge sobre un autèntic xerpa bagenc a petita escala. El veterà santfruitosenc Josep Miramunt, que havia acompanyat una setantena de persones en el seu bateig a la muntanya, i els havia ajudat ascendir el seu primer pic de 3.000 metres, ho havia de deixar per les repercussions derivades d´alguns problemes cardíacs importants. Darrere deixava més de 400 ascensions a pics del Pirineu.
Però com qui ho té del néixer, no ho deixa, Miramunt no ha estat capaç d´abandonar del tot la seva passió. És cert que ha hagut de reduir el ritme i que ja no participa en tantes excursions per assessorar escaladors novells, però ha volgut celebrar els seus primers 75 anys de vida, les noces de platí, amb un autoregal: ascendir al Tusse de Remuñe, una muntanya situada al Pirineu aragonès, de 3.043 metres, per demostrar, i demostrar-se, que continua en forma.

Un nou repte

D´aquesta manera, segons explica el mateix Miramunt, «em volia prendre l´intent de fer un pic de 3.000 metres com un premi per haver fet 75 anys. Un gran pirenista i esportista en general, Josep Lluís Lliberato, em va proposar d´acompanyar-lo a una zona que ell desconeixia, la vall de Lliterola, i ens vam traslladar a Benasc» per iniciar l´expedició.

Així, l´endemà «a les cinc del matí va començar l´activitat. Vam deixar el cotxe al costat de la carretera, passat el barranc de Lliterola, a uns 1.600 metres. Amb pas lent, però constant, vam anar descobrint la llarga vall, primer amb la llum dels frontals, després en un dia clar».
Una de les dificultats, tot i les altes temperatures, va ser la neu que encara hi havia i que «per a mi no és pas un plat favorit. Però ho vam anar superant. En arribar a l´alt del circ de Lliterola em sorprèn» la presència del blanc element «que queda després d´una primavera tan calorosa, motiu pel qual pensàvem que no hauríem d´utilitzar cap equip especial, amb crespons i piolet, per superar les dificultats tècniques». La voluntat de reduir pes en l´equipatge va fer que Miramunt no dugués aquestes eines, «però sí el meu company, la qual cosa va propiciar que li digués que el millor és que ell fes el cim tot sol».

Tots dos junts

Lliberato, però, «no va acceptar la proposta, ens vam repartir el material i vam pujar amb una seguetat total». D´aquesta manera, es va assolir el pic del Tusse de Remuñe «amb una alegria immensa per a mi, ja que és com un gran regal, el meu primer 3.000 després d´haver fet 75 anys. El valoro com un obsequi magnífic que em fa la natura i que puc compartir amb en Josep Lluís, que l´ascendeix per primera vegada» en la seva vida.

Des de dalt del cim, «podem observar la bonica vall de Lliterola, amb l´Ibon Gran de Lliterola al centre, la meitat del qual està cobert de glaç. Al costat, l´Ibon Blanco, que es notava pel canvi de color, ja que el gel era just a sota la neu».

Però sembla que l´emoció pel cim dóna força als muntanyistes. «No volem desaprofitar el dia i gaudir-lo intensament». Per això, van continuar endavant i «poca estona després érem al cim de l´Agulla de Jean Garnier, de 3.025 metres». Tot seguit, «retornem a la Tusse de Remuñe. Dic al Josep Lluís que és possible fer dos cims més, però el segon és de nivell tècnic II i bastant sostingut, potser massa per a mi». De moment, però, aconsegueixen pujar al punt més alt del dia. «Minuts més tard érem al pic de Rabadà, de 3.045 metres». En aquest moment, tots dos decideixen no continuar intentant més ascensions, ja que «tot i que el dia era clar, les ratxes de vent fortes feien desaconsellables intentar l´ascens a l´aresta del pic de Navarro, que podia ser perillosa».

El retorn al Tusse arriba després d´una hora i mitja en plena aresta del Pirineu. A la una del migdia comença un descens amb pas lent, però constant. Són les set de la tarda, catorze hores després d´haver iniciat la jornada, quan «arribem al barranc de Lliterola. Encara hem de tornar a casa. Al Josep Lluís li falta un bon tros de conducció fins a casa». Miramunt, mentrestant, reposa amb la satisfacció d'haver satisfet el compromís personal que s´havia marcat, tornar a pujar un 3.000 metres, en aquest cas més d'un, després haver fet 75 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema