Va tocar el cel al 2009 quan Espanya va conquerir la seva primera i única medalla d'or en natació sincronitzada i va caure als inferns l'any 2012, quan Anna Tarrés va ser acomiada per la Federació Espanyola. Ara assessora l'equip francès i analitza el pas enrere que ha donat la sincro espanyola advertint que "només es pot millorar des de l'autocrítica". Anna Tarrés considera que "la clau de l'èxit és el treball ben fet" i no compra l'argument de que els motius pels quals l'equip espanyol i el dúo s'hagin instal·lat en el cinquè lloc mundial tingui a veure amb la regeneració de l'equip.
I és que des´res de 15 anys al capdavant de l'equip espanyol, 4 medalles olímpiques i 52 en mundials, té una perspectiva del món de la sincronitada. Ella, que va publicar un llobre sobre la seva experiència a l'equip nacional: 'Quan ser la millor no és suficient' y que va guanyar un judici a la Federació Espanyola pel seu acomiadament, 383.000 euros que encara no ha cobrat, adverteix que s'està vivint un nou ordre internacional en la natació sincronitzada mundial.
El canvi de reglament que s'ha produtït des del 2014 premia la precisió, una manera d'entendre per què el Japó, amb el retorn de l'entrenadora Masayo Imura, ha apostat per aquest camí. Tarrés explica que durant un temps Espanya va tenir un estil propi, a cavall entre les tres escoles clàssiques de la sincro. L'oriental, el paradigma de la qual és el Japó, l'europea, representada per Rússia i la nord-americana, que va perdre influència a partir del 1998 amb la irrupció de les russes. Tarrés té clar el per què ha baixat el nivell d'Espanya darrerament. "No té el mateix nivell d'execució i de perfecció en les coreografies. Se'ns va vendre que podiem obtenir les mateixos resultats o millors amb una altre estil, però a Kazán hem vist que això no és així".
Tarrés desconeix si ha baixat el nivell d'exigència. "No he presenciat cap entrenament però el que sí es veu és que les noies no van tan altes ni estan tan fortes ni van tan sincronitzades (com abans)", va comentar. "Si hi ha hagut un canvi generacional? Pots buscar explicacions a aquests fets, però lesrusses també el van tenir i es mantenen a dalt. La Xina va ser cinquena al mundial del 2007 i als Jocs Olímpics del 2008 fueron medalla olímpica. Repeteixen i milloren el seu medaller el 2012 i al 2015 segueixen amunt", va explicar. Sobre aquest tema l'ex-seleccionadora té un altre anàlisi."Només millores quan vols aprendre, quan fas autocrítica. Tots els equips han afrontant canvis generacionals i quan es produeixen, llavors has de pensar en les estratègies que has de fer per què els mateixos no tinguin conseqüències directes amb el rediment de l'equip".
"El 2009 érem l'estrella"
Emocionada Tarrés recorda els seus millors moments. "Va ser l'any 2009, Espanya era l'equip estrella. Després de la medalla olímpic la motivació va anar en augment. Vaser el millor any de la meva vida com entrenadora de l'equip. Jo només havia d'acompanyar a les noies a obtenir el seu objectiu", recorda.
Tarrés comenta que "quan vam obtenir l'or en el combo veies a les dones que sabien el que anaven a fer, veies un equip professional que saborejava cada una de les competicions. El miracle del combo només es pot produïr quan algú té passió per pensar que elsreptes i els somnis es poden aconseguir". Per tornar al més alt, Espanya ha de tornar a treballar com es feia abans. Aquesta és la recepta de Tarrés. "S'ha d'insistir amb la qualitat individual de la nedadora, innovar amb les possibilitats que tingui l'equip, buscar el talent que més es pot desarrollar i a partir d'aquí, intentar fer alguna cosa diferent a l'establert".
Sense Ona Carbonell Tarrés creu que l'equip espanyol "no està ensenyant el millor" i explica que és una qüestió a tenir en compte sobre la necessitat de tenir un líder que motivi la resta. "Tots hem viscut que Gemma Mengual va passar el relleu a Andrea Fuentes i aquesta a l'Ona. Quin relleu hi ha ara? Crec que l'estan buscant". Tarrés demana que es treballi al màxim per poder retornar l'equip espanyol a l'elit.
