Kevin Traid va néixer a Sant Fruitós de Bages fa 18 anys, i des dels quatre que practica la gimnàstica artística, la seva gran passió, que l´ha portat fins a Madrid, on des de fa un any resideix en un Centre d´Alt Rendiment en el qual combina els estudis amb els entrenaments. Allà prepara, amb els seus companys de la selecció espanyola, el proper Mundial absolut de Glasgow, on buscarà un bitllet per ser en els propers Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. A l´àmbit estatal continua competint amb el Club Gimnàstica Egiba, l´entitat en la qual va començar i on ha après moltes de les coses que l´han portat a l´elit de la gimnàstica estatal.

Quan i com va entrar en el món de la gimnàstica artística?

Va ser quan tenia quatre anys. Pel que recordo, fèiem una extraescolar de gimnàstica, i el professor era el president de l´Egiba. Un dia estàvem jugant i em va veure, em va dir que tenia qualitats i que anés a provar al club. Hi vaig anar i em va agradar molt, i des d´aquell dia fins ara.

I quan va començar a anar a les competicions?

A les primeres competicions hi vaig anar quan tenia uns set anys, però va ser a partir dels 13 que vaig començar els campionats d´elit.

Què és el més complicat de la gimnàstica artística?

Depèn de diversos factors, de cada persona, de la seva constitució, del treball que ha realitzat des de petit... en funció d´aquests aspectes tindràs menys o més facilitats.

Després de ser més d´una dècada al Club Gimnàstica Egiba, quin record en té?

Allà és on va començar tot. Hi he viscut moltíssimes experiències, i si no hagués estat amb ells, mai no hauria estat el que sóc ara. El treball, la tècnica... no crec que me´ls l´haguessin donat a cap altre club. El que sóc i el que puc arribar a ser els ho dec a ells.

Actualment està com a intern a Madrid, com hi va arribar?

Després de l´Europeu júnior em van proposar que vingués aquí, m´ho vaig pensar i vaig decidir acceptar. Va ser una bona decisió perquè hi estic molt bé.

Quina és la rutina del seu dia a dia?

Als matins fem classe de les 8 a les 10.45 h i ens entrenem de les 11.15 fins a les 14.30 hores. A la tarda tenim horari lectiu de les 15.00 a les 17.30 h, i de les 17.45 a les 20.30 tornem als entrenaments.

És molt dur entrenar-se tant?

Al principi costa acostumar-te a aquesta rutina, i tens dies en els quals estàs més cansat, però ho porto bé perquè al cap i a la fi estic cada dia fent el que m´agrada més.

Ara s´estan preparant per al Mundial de Glasgow, quines expectatives té a títol individual?

És molt difícil, sóc molt jove i el Mundial és absolut. El que busquem a Glasgow és un bon resultat com a equip, acabar entre els vuit primers del món i així anar directament als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Si no pot ser, haurem d´anar al preolímpic i allà situar-nos entre els quatre primers.

Quan va començar pensava en poder arribar a uns Jocs Olímpics tan aviat?

De petit no hi pensava en aquestes coses, però quan vaig començar a competir sí que hi pensava. Uns Jocs Olímpics... ha de ser brutal. Són un somni i alhora un objectiu.

Fa pocs mesos va participar en la World Challenge Cup de Portugal, com va ser l´experiència?

Va ser molt positiva. Era una competició força diferent de les que estava acostumat, sobretot pel que fa tema horaris, entrenaments, forma de competir... per això va ser una gran experiència, perquè em va servir per aprendre.

Per què creu que la gimnàstica artística té tan poca presència mediàtica?

És un esport minoritari i és una llàstima. Jo crec que és un dels esports més bonics i que a tothom li agrada, i no hi ha gaire gent que pugui fer el que fem. Suposo que el fet de no aparèixer tant a la televisió com el futbol, el bàsquet, i d´altres, fa que sigui poc conegut.