La victòria de mèrit de Carolina Marín, per segona vegada seguida, en el mundial de bàdminton (un esport dominat històricament per asiàtics) va tenir ahir un inesperat colofó. Després de superar l'india Nehwal per dos sets a zero, i pujar amb la medalla d'or dalt del podi, el que es va escoltar pels altaveus va ser la versió de l'himne espanyol amb la lletra del poeta José María Pemán, escrita el 1928. Marín no va poder amagar un somriure de sorpresa en escoltar l'himne que en la seva versió oficial no té cap lletra, un dels pocs casos que hi ha arreu del món. Per aquest error, la federació espanyola va rebre les disculpes de la internacional i dels organitzador del mundial que s'ha celebrat a indonèsia.
No és la primera vegada que, en una competició d'alt nivell, hi ha sonores pífies amb protagonisme de l'himne espanyol. El paperot que li va tocar a fer a la jugadora de Huelva té altres precedents com el dels tennistes que el 2003 jugaven la final de la Copa Davis, en el Rod Laver Arena de Melbourne, quan un trompetista va entonar amb convicció les notes de l'Himne de Riego, l'oficial en els temps de la Segona República, amb l'estupor de Gómez Angulo, que aleshores era el secretari d'estat de l'Esport. El 2009, quan Alberto Contador es va imposar en el Tour de França, als Camps Elisis va sonar l'himne de Dinamarca i no l'espanyol.
Un altre fet curiós va ser quan el juliol de 2001, amb la selecció de waterpolo dalt del podi al mundial de Fukuoka, una fallada tècnica va impedir escolar l'himne. Van ser els mateixos jugadors els que van taralejar la tonada, però no pas una lletra inexistent. Fa pocs dies, es va donar un cas similar en un partit amistós de bàsquet a Belgrad amb Sèrbia i França. La gravació no va arrencar correctament després de varis intents i els francesos es van posar a cantar a cappellaLa Marsellesa, que sí que té lletra.
Una campiona amb talent
Carolina Marín només va necessitar una hora de joc per superar a l'índia Saina Nehwal (21-16 i 21-19) i revalidar el seu títol de campiona del món de bàdminton, per convertir-se en la primera jugadora no xinesa en reeditar l'or en un Mundial. En el duel entre les dues primeres jugadores del món, l'espanyola de 22 anys es va superar a si mateixa per aconseguir la segona victòria en cinc partits contra Nehwal, a qui només havia guanyat en l'últim dels seus quatre enfrontaments, el passat mes de març en el Yonex All England.
La final de Jakarta entre les dues millors del món va ser com es preveia, un duel entre el joc agressiu de Marín, que sempre va assumir més riscs -sobretot a la xarxa-, i el de Nehwal, més pausat i buscant enviar el volant al cos de l'espanyola per forçar els seus errors. Després de guanyar el primer parcial per 21-16 en el quart punt del que va disposar, l'espanyola va començar la segona sobrepassada per Nehwal, però en una reacció espectacular en el pitjor moment del partit, en el que va tenir una clara desavantatge de sis punts, va acabar remuntant i imposant-se per 21-19 en el segon punt de partit. La frase "Puc perquè penso que puc", lema del campionat mundial, va ser clau per la victòria de Carolina Marín.
