El passat 23 d'abril, minuts després que l'Spar Citylift Girona es proclamés campió de la Lliga Femenina superant el Perfumerías Avenida i davant 5.000 persones a Fontajau, l'entrenador Roberto Iñíguez demanava que el seleccionador espanyol, Lucas Mondelo, comptés amb Jael Freixanet per jugar l'europeu del passat estiu. Considerava que el campió de lliga havia de tenir una representant a la selecció i que l'ala-pivot de Manresa havia fet mèrits que suficients. Però res més lluny del pensament de Jael Freixanet que, des de feia moltes setmanes, tenia decidit que aquesta tmeporada no jugaria a bàsquet a nivell professional. La Jael havia demanat una beca Erasmus per anar a Finlàndia, a la universitat d'Helsinki, on volia donar l'empenta definitiva a la llicenciatura de Física. «Tenia molt clar que era el moment, perquè veia que acabaria la carrera de Física als 29 anys, amb notes mediocres, perquè jugant a bàsquet no hi ha gaire temps per anar a classe, i sense experiència laboral...». Ha descrtat el caramel de l'Eurolliga que jugarà el Girona per començar una nova etapa a Helsinki, on finalment sí jugarà en un equip, el Hyvinkaan Ponteva, més conegut per Hypo. Marxa diumenge cap a Finlàndia i en els darrers dies s'ha entrenat amb l'equip de la Joviat de Primera Catalana femenina per mantenir la forma.

Jael Freixanet no tenia intenció de jugar però finalment ha acceptat la proposta que li va fer Taru Tuukkanen, exjugadora del Zamora, que es va posar en contacte amb ella per dur-la a l'Hypo. L'alt nivell de vida de Finlàndia (el lloguer d'un apartament de 20 metres quadrats li surt per més de 500 euros) ja l'havia fet decidir a intentar compaginar els estudis amb una feina. «Vaig estar buscant per treballar de cambrera o alguna cosa similar, però ja em van dir que sense parlar finès era molt complicat i vaig pensar, què saps fer? Jugar a bàsquet!». La proposra de l'Hypo, amb tres entrenaments per setmana, s'amotlla al que ella buscava. Serà la única estangera al costat de la base nord-americana. A l'equip, la Jael cobrarà un petit sou simbòlic que no li arribarà per pagar el lloguer de l'apartament però li servirà per anar fent. «Quan estigui més situada, intentaré canviar l'apartament per un pis d'estudiants compartit».

Jael Freixanet prové d'una família molt relacionada amb l'esport. El pare, Jordi Freixanet, va ser un jugador de bàsquet del planter de La Salle Manresa que va arribar a ser internacional absolut i va passar per equips com el Cotonifici, el Licor 43, l'IFA Espanyol, el Canàries o el Càceres, acabant la seva carrera a Manresa. Ja retirat, el 1998 formava part de l'equip tècnic del TDK Manresa que es va proclamar campió de la lliga ACB. El seu germà Pol és porter de futbol i actualment és a l'Elx de la Segoma Divisió. A la Jael, la família li ha donat suport en el seu desig de centrar-se més en els estudis després de jugar en equips a Olesa, La Seu d'Urgell, Saragossa, Salamanca i darrerament a Girona. «Sempre ens han donat molta llibertat, però els meus pares entenen la meva decisió o m'encoratgen». També és conscient que acabar la carrera de Física tampoc no li obrirà les portes del món laboral de bat a bat: «és evident, tinc companys de la carrera de Física que es troben sense feina, però tampoc podia seguir endarrerint molt més això, perquè ja seré una becària de trenta anys...». I tornar a jugar al bàsquet? «Està clar que parant un any és molt complicat que torni a jugar a primer nivell, però si en tens ganes sempre pots trobar un equip».