Ferran López és, gràcies a la seva feina dels darrers vuit anys al Noia Freixenet, un dels tècnics de prestigi a l´OK Lliga. I només té 39 anys. A Sant Sadurní va aconseguir una Copa del Rei, una Copa CERS i una Copa Continental i, sentint-lo parlar, es nota que vol traslladar aquesta mentalitat guanyadora a les Comes. Els resultats, tant en la pretemporada com en els primers partits de lliga (una victòria i dues derrotes), han estat irregulars. Ell, però, mostra confiança que sabrà acoblar els seus mètodes a un equip amb un talent que encara no ha esclatat.

Com es troba l´equip després de dues derrotes seguides?

Bé, perquè hem de pensar que estem en construcció i les derrotes formen part de l´aprenentatge. Estem treballant moltíssim, sempre volem guanyar, però el més important és aprendre´n.

Comptava que hi hauria alts i baixos al començament de la temporada?

Sí, perquè estem introduint canvis que van més enllà de la manera de jugar. És un canvi de filosofia. Es tracta de mantenir els automatismes de l´equip, les coses que anaven bé, però cal fer-lo créixer en potència mental. I, de moment, la línia de treball és excel·lent.

Pensa que la mentalitat és un dels punts a millorar de l´Igualada?

Sí. Els jugadors han de creure en les seves possibilitats, sense oblidar que la feina en equip és la clau. Penso que hi havia un petit dèficit en la competitivitat de l´equip en moments puntuals. No es pot sortir a jugar i ja està, sinó que cal saber llegir els partits. Per exemple, en els dos primers partits de lliga, contra el Cerceda i davant del Voltregà, tot i que en aquest segon vam perdre, ho vam fer bé, i contra el Vilafranca no tant. De vegades s´ha de renunciar a un cert estil de joc per aplicar allò que cal fer en cada moment per poder vèncer.

Pensa que aquesta és la diferència entre equips com el seu anterior, el Noia, i el Vendrell, que han guanyat títols els últims anys, respecte de l´Igualada?

Sens dubte. El que fa que un equip de la part mitjana pugui guanyar títols, com ara els tres que vam aconseguir amb el Noia, és aquesta voluntat de guanyar. A Sant Sadurní teníem un equip molt fort mentalment. A mi m´agrada disposar de grups que defensin bé i que siguin molt compactes.

L´Igualada, aquesta temporada, manté la mateixa plantilla que la passada amb l´únic canvi de Pol Galbas per Jassel Oller. Aquest fet l´ajuda, perquè hi ha més compenetració, o el perjudica a l´hora d´eradicar vicis?

Una mica de les dues coses. És cert que la meva feina és evitar que l´equip tingui alguns vicis que, sota el meu punt de vista, havia mostrat els últims anys, però la realitat és que tenim un conjunt amb molt potencial i marge de creixement. Aquest és un lloc on es pot treballar molt bé, amb molta tranquil·litat, i això ens servirà per trobar l´equilibri que cerquem.

Aquest any no juguen competicions europees perquè l´Igualada no s´hi va classificar. Com influeix en la seva gestió del dia a dia?

Afortunadament, els últims anys vaig saber què era competir dimarts i dissabte perquè jugàvem a Europa, i puc dir que ho prefereixo. Si ens passa com dissabte, que vam perdre amb el Vilafranca [1-4], el que vols és tenir un altre partit immediatament per tal de girar full. D´altra banda, però, tenir tants dies lliures també ens pot ajudar a treballar, i no disputar la CERS aquesta temporada pot ser un ganxo, des del punt de vista de la motivació, per classificar-nos-hi de cara a l´any vinent.

Ser a la fase final de la Copa del Rei és una obligació?

No m´agrada parlar d´obligacions perquè llavors et crees moltes expectatives i, si no s´acompleixen, arriba la frustració. És molt important anar pas a pas. Hem de focalitzar més la feina en el treball diari que no pas en els resultats, i aquest és un missatge que hem de traslladar a tothom, tant a nosaltres com també a l´afició. Llavors, evidentment, tothom vol guanyar, i nosaltres també, però hem d´aconseguir que aquest resultat arribi a través de la feina feta i que no sigui un guanyar per guanyar.