Miki López ha marcat quatre gols en les sis jornades que s’han disputat al grup 1 de Primera Catalana. Aquest futbolista de Berga, davanter de l’Avià, es troba a la part alta de la classificació dels golejadors de la categoria, només superat ara mateix per Sergio Navarro (Sants), que n’ha fet sis (tres de penal) i Sergi Arranz (Martinenc), que en té cinc. Miki López és un dels jugadors més estimats per l’afició de l’Avià, club en el qual també coordina els quips base.

Sorprès d’aquesta arrancada tan bona de l’Avià a la lliga aquesta nova temporada?

Per a mi sí que és una sorpresa. Aquest estiu s’han canviat molts jugadors, el tècnic és nou, i l’objectiu d’entrada era la permanència; això sí, com més folgada millor. A més, sobre el paper, el calendari no era gaire favorable, sobretot a casa. Però bé, a la sisena jornada ens veiem allà dalt. Crec que no s’ho podia pensar ningú, ni el més optimista.

Creu que es podrà mantenir la primera posició?

No sé si la primera posició és possible mantenir-la, però sí que ens agradaria tenir la il·lusió al llarg de la temporada de poder fer alguna cosa, de lluitar per la part alta de la classificació, encara que quedar dels tres primers és molt complicat. En aquesta categoria, cada partit és una història, i pots guanyar l’equip amb més pressupost i tenir dificultats amb els de baix.

Quina és la clau de l’èxit de l’Avià en aquest inici de competició?

Nosaltres sabem que hem de córrer més que els rivals, que moltes vegades són millors que nosaltres. També és important que el vestidor sigui una pinya, aquest és un altre dels nostres punts forts. Hem connectat bé els jugadors de fora amb els que som d’aquí. Hi ha molt bon ambient. Sigui com sigui, hi influeixen molts coses, i la sort també compta.

Personalment, les coses tampoc no li van malament, amb quatre gols en sis partits?

Està bé, no cal amagar-ho, però en el meu cas, no em considero una golejador nat. Normalment la meva mitjana és d’uns deu gols per temporada. No sé si influeix la manera de jugar de l’equip, més aviat és que fer gols o no és una cosa de ratxes, també. En aquest sentit no em sento pressionat perquè penso que l’entrenador valora la meva feina faci gols o no.

Gràcies a unes bones darreres temporades, l’Avià ja no és sorpresa a la categoria. Ho noten això quan juguen els partits?

És clar que ja no ens veuen com aquell equip nou que puja de categoria per casualitat. Després de les darreres bones classificacions, com la de la temporada passada, en què vam quedar quarts, ja ens tenen un respecte.

Com va anar la continuació del partit amb el seu exequip, el Manresa, dimarts, en el qual els manresans van igualar l’1 a 0?

Ells van sortir més endollats i l’empat que van aconseguir es pot considerar just i ja està, res a dir. Va ser una acció en una sortida d’un córner, que va entrar, com podia no haver-ho fet.