Lorenzo guanya la cursa del segle i el Mundial

El pilot, que té el moianès Ramon Forcada de cap de mecànics, supera la pressió de les Honda i obté els punts necessaris per ser campió Rossi fa una gran remuntada fins al quart lloc però no en té prou

09.11.2015 | 00:00
Lorenzo guanya la cursa del segle i el Mundial

Al final va passar el més previsible. Jorge Lorenzo va obtenir el seu cinquè títol de campió del món, tercer de la categoria reina, i ho va fer de la millor manera, guanyant la seva setena cursa de l'any. El mallorquí va saber aguantar la forta pressió a la qual va ser sotmès a l'última volta per les Honda de Marc Márquez i Dani Pedrosa i va invalidar la també anunciada gran remuntada de Valentino Rossi des de l'última fins a la quarta posició. En l'últim gir, fins i tot va aparèixer el fantasma d'una col·lisió entre Pedrosa i Márquez que, si haguessin acabat a terra, haurien donat el campionat a l'italià. Al final, aquest es va tornar a queixar de l'actitud de Márquez, que no va sobrepassar Lorenzo en cap moment de la cursa, però la realitat és que ell ha guanyat quatre proves, per les set d'un adversari que és un just campió.

Del principi al final
Lorenzo és conegut perquè no li agrada anar darrere de cap adversari, sinó que prefereix mantenir la seva línia i manar el grup. Per això va aprofitar la pole position que s'havia guanyat dissabte per arrencar més fort que els seus principals rivals, que ahir eren Márquez i Pedrosa, i situar-se en una primera posició que no deixaria fins al final.
Darrere, Rossi començava una remuntada cantada. En dos revolts ja havia passat davant de vuit dels pilots més lents de la graella, entre els quals la Yamaha Forward Racing de Toni Elías, i va intentar que els de davant no s'escapessin gaire. A la sortida havia tingut la fortuna dels problemes mecànics d'un dels que li podia plantar cara, Cal Crutchlow. No va trigar gaire a arribar al grup en que hi havia Pirro, Petrucci, els dos germans Espargaró, Bradley Smith i Dovizioso. Abans, Andrea Iannone havia caigut de manera espectacular. Amb els italians no va tenir gaires dificultats, sobretot amb un Petrucci a qu li va faltar posar l'intermitent per obrir-li la porta. A Pol Espargaró va trigar una mica més a avançar-lo i va haver de batallar una volta fins que va deixar enrere el seu germà Aleix. Dovizioso, el primer d'aquest grup, va plantejar poca batalla i, amb més de mitja cursa davant, Rossi va deixar la feina feta a l'espera de què passava davant.

Pedrosa es reserva
El pilot de Tavullia necessitava que Lorenzo fos tercer per ser campió, que Lorenzo no acabés o que els pilots d'Honda tinguessin un incident entre ells i ell pogués ser segon. No va passar cap de les tres variables. De fet, en les posicions de podi hi va haver pocs moviments. El mallorquí va imposar un fort ritme, es va endur darrere un Marc Márquez que tenia dificultats per mantenir la distància però que va semblar que arribava a les últimes voltes amb energia. Dani Pedrosa, per la seva banda, va tenir una actuació marca de la casa. Va deixar escapar els dos da davant gairebé de tres segons, però la seva tàctica era la de conservar les gomes per prémer l'accelerador a última hora i gairebé li surt bé.
Així, sis voltes abans del final, va començar a escurçar la distància i va arribar a l'alçada de Márquez dues voltes abans de l'acabament. Podria passar de tot. Si Lorenzo era tercer, el títol era per a Rossi però ningú no sabia si Márquez s'atreviria a forçar un avançament que podia acabar amb una altra caiguda. Pedrosa va ser qui va embolicar la cosa intentant una avançada al pilot de Cervera. Aquest va reaccionar i va recuperar el segon lloc mentre el vallesà cometia una errada en un canvi de marxes, com ell mateix va reconèixer després. Una caiguda de tots dos hauria donat el Mundial a Rossi, però es van mantenir damunt de la moto. Lorenzo va aprofitar la batalla fratricida per mantenir el primer lloc i creuar com a campió l'última línia de meta de l'any. Victòria merescuda del balear i somriures just abans de pujar al podi amb el seu equip, liderat pel moianès Forcada, que recupera el títol tres anys després de l'últim.

Toni Elías, vintè
Per la seva banda, el manresà Toni Elías només va poder ser vintè, a set segons de les posicions de podi. El bagenc va admetre que "no n'estic del tot satisfet. He batallat tot i que no tenia gaire confiança amb el dipòsit ple. Després he estat lluitant amb Di Meglio, Laverty i West i he mantingut el meu ritme fins a poder entrar darrere de Loris Baz", el seu company d'equip.
Elías tanca una temporada que "ha estat difícil per a mi però que he pogut tancar corrent a MotoGP. Només per això dono les gràcies a tot l'equip Forward Racing".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema