L

a reacció natural d'algú que és culpable d'una malifeta se- gueix una sèrie de passos. Primer, la sorpresa; després, la negació dels fets; i, en tercer lloc, el posat d'ofensa per atacs que, segons el seu punt de vista, tenen un rerefons de revenja, polític o de qualsevol altre tipus. Aquesta resposta de manual és la que ha donat l'esport rus, principalment l'atletisme, després del demolidor estudi de l'Agència Mundial Antidopatge, publicat dilluns, en què se l'acusa d'amagar casos de dopatge i de promoure pràctiques il·legals sistemàtiques, sobretot en els últims anys.

Segons l'informe, de 335 pàgines, l'atletisme rus, llorejat en competicions com els últims Jocs Olímpics, estava tacat. De fet, en els últims anys ja han aparegut moltes evidències d'aquest fet. En els darrers Mundials, l'equip de marxa no va competir. Havia quedat destruït pels nombrosos casos apareguts en competicions internacionals. Ara se sap que els federatius obligaven els atletes a dopar-se i que, quan ho feien, els laboratoris on es recollien les anàlisis s'encarregaven de fer desaparèixer les proves.

Càstigs internacionals

Ahir, l'endemà de la bomba, l'expresident de la Federació Russa d'Atletisme, Valentin Balakhnitxev, va assegurar que recorrerà al Tribunal d'Arbitratge Esportiu (TAS) per defensar-se de les acusacions. "Sempre he estat fidel als meus principis. Tot això és la mateixa història. Ens volen castigar amb el petroli, el gas, Ucraïna, i ara ho volen fer amb l'esport".

Balakhnitxev, el tsar de l'atletisme rus durant 24 anys, va dimitir del seu càrrec el febrer passar pels continuats casos de dopatge. Ahir va admetre que "hi va haver casos desagradables, però Rússia va lluitar contra el dopatge".

Proves des de fora

Potser va ser així, però no van ser els responsables de l'atletisme rus els que ho van denunciar. Tot va esclatar arran d'un reportatge de la cadena de televisió alemanya ARD abans dels Mundials de Pequín. En gravacions secretes, la campiona olímpica dels 800 metres, Maria Savinova, admetia l'ús d'un esteroide anomenat oxandolona i que els competidors desapareixien durant molt temps, o es registraven en camps d'entrenament de Portugal sota noms falsos, per evitar els controladors de la Federació Internacional (IAAF).

Precisament, el president d'aquest organisme, Lamine Diack, també ha estat acusat de col·laborar en tota aquesta trama a canvi de diners.

Ahir, l'AMA va confirmar el tancament immediat del laboratori antidopatge de Moscou en què s'haurien fet desaparèixer fins a 1.400 mostres, se suposa que sospitoses de contenir substàncies prohibides. Aquest va ser el centre de referència dels Jocs Olímpics d'hivern de Sotxi, per la qual cosa serà molt complicat saber quants dels resultats obtinguts van ser fraudulents.

De moment, la IAAF s'enfronta a les primeres demandes. L'australià Jared Tallent, plata olímpica en 50 km marxa a Londres, ha reclamat l'or guanyat pel rus Sergei Kirdiapkin, suspès per dopatge a principi d'any. De moment, ningú no s'atreveix a fer fora Rússia de Rio 2016, però la possibilitat existeix.