Skeleton

Mirambell inicia el camí de la remuntada

El pilot afronta la vuitena temporada a l´elit amb energies renovades després dels primers triomfs internacionals

20.11.2015 | 14:31
Ander Mirambell, arribant a una de les baixades de Calgary.

"Estava tocat perquè pilotava bé però anava amb un trineu que era el Tractor Amarillo. Les ajudes disminuïen i els patrocinadors marxaven. Viure la duresa dels resultats i estar en un forat negre provoca que el que he aconseguit ara tingui més bon gust i arribi la il·lusió de fer coses inimaginables".

El pilot de skeleton manresà Ander Mirambell reconeix que es trobava afectat pels resultats de les últimes temporades. No s'acostava als vint millors en les proves de la Copa del Món i semblava que l'empenta amb què havia irromput a l'elit d'un esport desconegut a casa nostra fins la seva arribada s'havia frenat. Però un canvi de trineu, una bona pretemporada, malgrat una dura lesió de genoll, i, sobretot, dos triomfs consecutius en una competició de segon nivell, la Copa Amèrica disputada a Calgary (Canadà) el cap de setmana passat, li fan veure que el seu descens, no només físic, sinó també de rendiment, s'ha aturat.

El Mirambòlid i el genoll
Sembla que una part de l'explicació es troba en el trineu, que els oients del programa Versió RAC1 van batejar com Mirambòlid. "És de la marca Bromley i dóna moltes possibilitats. És complicat de pilotar perquè has de canviar la configuració depenent de les circumstàncies. De tota manera, és molt diferent del que tenia abans, que era un tronc de fusta amb una única línia als revolts. El seu comportament en el pas per aquesta zona és més suau".

Una altra millora és en la preparació física. "Anem més bé que mai. El meu preparador, Bernat Buscà, em feia estar molt fi i havíem fet els millors tests de potència".El problema, però, va ser la lesió que es va fer en la pretemporada. "Em vaig trencar el lligament encreuat anterior del genoll dret. Encara no em crec que estigui aguantant. El pitjor és la inestabilitat i la sensació que estigui a punt d´entrebancar-me a cada moment". Pensava que li costaria la temporada, però "els metges del CAR de Sant Cugat, i en concret el doctor Til, pensen que la musculatura aguantarà el genoll. Hi poso gel i el cuido". Sobre una possible operació, "ara no hi penso. Toca empènyer com un animal fins a final de temporada. Hi ha futbolistes que no tenen encreuats, alguns esquiadors i fins i tot certs basquetbolistes i jugadors de rugbi".

La revàlida

Les victòries de Calgary l´han fet ser, de manera anecdòtica, el número 1 del rànquing mundial de la temporada mentre s´espera l´inici de la Copa del Món. "Hem fet una passa endavant, però no sé si els altres també l´han fet. Hem d´esperar a l´inici de la competició, el proper dia 28 [a Altenberg, Alemanya], però els comentaris que he rebut dels rivals són engrescadors". L´objectiu "és tornar al top-20 i fer-ho com més vegades millor després de deu o dotze curses sense aconseguir-ho. Els temps de la Copa Amèrica són millors que els dels últims anys". Per a ell, una persona tenaç i positiva, "arriba el moment de volar i gaudir del moment. No em fa por arriscar. He estat al pou i sé què significa".

Adaptació a Manresa

Mirambell, que havia viscut a Manresa quan era més jove, es va tornar a establir a la capital del Bages fa cinc anys i li ha faltat temps per vincular-se a entitats. És membre del consell directiu del Bàsquet Manresa i també ha competit amb el Club Atlètic. Sobre la primera ocupació, "em perdo algunes reunions, però hi estic en contacte permanent. Vaig explicar la meva situació al nou president [Jaume Arnau] i ho va entendre". Defensor aferrissat de la tasca de Josep Vives, Mirambell creu que "si agafem una bona dinàmica de resultats, podem fer la millor campanya dels últims anys. El públic vol jugadors que lluitin fins a l´últim segon. Ens hem d´oblidar d´altres models" externs.
Pel que fa a l´atletisme, "va ser una de les millors coses de la temporada passada. És el millor club de Catalunya quant a formació i disposa d´un equip de veterans que fa goig. Per poc que pugui, estaré corrent amb ells. Només em sap greu perdre´m el sopar de final de temporada", els propers dies. Per a ell, "Manresa és una de les ciutats més desconegudes de Catalunya. Vivim en un món artificial i Manresa, amb el seu estil de vida i la seva gent, el fa més real, allunyat de l´estrès i la impersonalitat de Barcelona".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema