Té la virtut de fer comprensible i entenedor un món tan complicat, tècnicament i també humanament, com el del Mundial de motociclisme. El moianès Ramon Forcada (1957) té més de 25 anys d´experiència al campionat i, des del 2008, és la mà dreta del tricampió del món de MotoGP Jorge Lorenzo. Amb tranquil·litat, però també amb passió, explica com es van viure des de dins les últimes setmanes d´un campionat trepidant i polèmic del qual Yamaha s´ha endut la millor part.

- Ara està de vacances o no ho pot estar mai al cent per cent?

- Tenim un sistema de treball estrany. Estic a disposició de la fàbrica, però estic de vacances. Teníem previst marxar a Sepang, però al final es va anul·lar el viatge. Sempre estem pendents de si hi ha algun canvi. Hi havíem d'anar a provar pneumàtics però vam decidir no anar-hi ja que tenim cinc dies d'entrenament per a tot l'any i vam pensar que seria més important anar-hi més endavant per evolucionar la moto. Es pot desconnectar, però dins d'un límit.

- Aquesta temporada que s´ha acabat ha estat l´any més dur?

- És difícil de dir perquè cadascuna té circumstàncies diferents i amb pilots diferents. Al final ha estat més complicat perquè les vegades que havíem guanyat havia estat abans de l'última cursa i et dóna tranquil·litat. El 2013 va ser semblant, però aleshores teníem poques possibilitats ja que Márquez en tenia prou sent quart. Ara depeníem dels altres, però menys. Només hem estat líders un cop i ha estat una cursa d'obstacles important.

- I el tema extraesportiu, com s'ha portat?

- Nosaltres amb bastanta normalitat. Els equips tècnics depenem de Yamaha, no dels pilots, tot i que ens interessa que el nostre guanyi. Sempre hi ha hagut molt bona relació amb l'equip del Valentino. Fins i tot després de la cursa vam treballar junts. Ha estat més en l'aspecte mediàtic. L'ambient a fora del box a València va ser multitudinari.

- Es treballa amb més pressió?

- Es té la mateixa. Arribes allà set punts darrere i has de guanyar la cursa. El pitjor que pot passar és que la perdis tu i podia succeir. Al final la pressió és que la moto vagi bé, com en les altres curses. Ha estat un campionat molt constant del Valentino, amb podi a 15 de les 18 curses. Hem guanyat set vegades i ell, quatre, però vam tenir un zero a Misano que va pesar molt. Sent-hi els quatre pilots destacats que hi ha, tothom sap que ells guanyaran totes les curses i les diferències són mínimes.

- Tot i la bona relació que comenta que hi ha, Jorge s'ha queixat durant l'any que l'equip de Rossi aprofitava les seves dades en cursa. Ha estat així?

- Aquest és un problema de Yamaha. Nosaltres treballem per ells i tenen un sistema de funcionament que sempre ha estat igual. Només durant dos anys es va funcionar diferent, amb un mur entre les dues bandes, que jo tindria sempre.

- Per quin motiu?

- L'única cosa que fa el mur és que et concentris en la teva feina. En un espai obert si passa una cosa a l'altre costat succeeix com en els accidents de cotxe, l´efecte badoc, que la gent para i mira. Si hi ha un mur, ja no mira ningú i et pots concentrar millor. Llavors, per imatge és una altra història. Yamaha, però, funciona amb un servidor únic. Això va bé perquè la reacció de la fàbrica és més ràpida, amb més dades i temps real de totes les motos de Yamaha, com la del Jorge, el Valentino, el Pol [Espargaró] i Bradley Smith. Això continuarà igual perquè ha funcionat. Al cap i a la fi, a la fàbrica tant li fa quin dels seus pilots guanyi, mentre guanyi.

- I per què hi era, el mur, el 2008?

- Perquè hi havia pneumàtics diferents, és tecnologia diferent, i tant Bridgestone com Michelin van dir que no es podia compartir. Hi havia una situació de confidencialitat. El 2009 ho va imposar Valentino perquè el 2008 li havia anat bé, ja que havia guanyat el Mundial. Ara es va canviar perquè l'equip tenim gent de molts països, però manen els japonesos, que són els més pragmàtics de tots. Ells han dit molts cops que el seu problema és Honda, llavors tant els fa que guanyi Lorenzo o Rossi, el que els interessa és tenir la millor moto i la millor quota de mercat.

- Parlem de l'enrenou mediàtic entre Rossi i Márquez. Quan comenci la temporada vinent, la gent el recordarà?

- Sí, i tant!, perquè implica els dos pilots més mediàtics. Si hagués passat entre el 23 i el 25 de la classificació no ho sabria ni el seu equip. Això portarà conseqüències i espero canvis en el sistema de direcció de cursa.

- En quin sentit?

- Som un esport estrany en què no hi ha reglament esportiu. A la normativa general hi ha un punt que diu que qualsevol actuació antiesportiva podrà ser sancionada segons el criteri del director de cursa. Això no és lògic. En tots els esports saps què et passarà si comets una infracció. En el Mundial, la direcció de cursa pertany a la mateixa empresa que ven els drets de televisió, organitza el Mundial i supervisa el reglament. A la Fórmula 1 els qui sancionen són independents, ni que tot ho controli Bernie Ecclestone. En el nostre cas, els que decideixen són els mateixos que llavors venen la cursa a les televisions. Si això no passés, no hi hauria la sospita que hi ha influències per sancionar o no Rossi o qui sigui. A més, a part de sancionar, han opinat. No he vist mai que un àrbitre de futbol que ensenya una targeta vermella surti al final i opini que el Barça ha jugat malament. Aquí passa, i per això espero que hi hagi canvis en el funcionament.

- Està satisfet de la manera com Lorenzo ha gestionat aquesta situació?

- No. A Malàisia li vaig dir que no opinés i que se centrés en València i en guanyar allà. Era un tema que s'havia complicat en la roda de premsa anterior a la cursa i just després que el Marc prengués cinc punts al Jorge a Austràlia i passéssim de dependre de nosaltres mateixos a no fer-ho. Els que fa molts anys que voltem per allà pensàvem que calia agafar per banda els dos pilots, Rossi i Marc, i deixar-los les coses clares, que no hi hauria perdó per a qui fes la més mínima. Va passar el que va passar i Jorge va creure que, com que Yamaha havia defensat Rossi, com hauria fet amb ell, havia de donar la seva opinió. Al final el resultat hauria estat el mateix, perquè segur que Jorge no va influir en la decisió del TAS de mantenir la sanció a Rossi. Per tant, millor haver-se'n mantingut al marge, quiet i callat.

- Fa la sensació que, malgrat això, Lorenzo és ara una persona més tranquil·la. Ho susbscriu?

- El rampell quan les coses no van bé el té igual, però llavors es calma de seguida i ho deixa passar i es posa a treballar, que és el que ha de fer. Al cap de cinc minuts ja està parlant com si no hagués passat res. Aquest és un aspecte que ha millorat molt. Abans els rampells de mal geni li duraven més i per a nosaltres això és un progrés. Com que el coneixem, li diem que se'n vagi a fer un volt i que ja tornarà. Afortunadament, ara el volt que fa és més curt que abans.

- Com es pot suportar millor, durant els dos anys en què els ha tocat perdre, el boom Márquez?

- Com a equip, t'esperona. Si arriba un pilot bo, amb una moto ben treballada, t'anima a continuar endavant. L'enemic és qui va davant, tant és com es digui. Teníem un avantatge que vam perdre i per això calia que evolucionéssim, tant el pilot com nosaltres. Sí que semblava, per la gent de fora, que quan va arribar el Márquez ja podíem plegar tots, es deia que guanyaria deu Mundials seguits i existien apostes sobre si guanyaria totes les curses d'un any, quan és gai-rebé impossible i no ho ha fet mai ningú. Márquez va perdre la primera cursa l'any passat, a Brno, perquè li va tocar un pneumàtic que no li anava tan bé, per exemple. Segur que guanyarà més mundials, però el que no pots fer és abandonar perquè ell hi sigui, al contrari.