El Barça jugarà diumenge, a dos quarts de dotze del migdia, la previsible final del Mundial de clubs contra River Plate. Tot i que la FIFA va intentar engrandir l'antiga Copa Intercontinental perquè hi tinguessin cabuda els campions de les altres confederacions. A l'hora de la veritat, però, i tret de la sorpresa que va suposar el triomf dels congolesos del Mazembe sobre l'Internacional de Porto Alegre en les semifinals del 2010, el partit decisiu el juguen els millors equips d'Europa i Amèrica i, últimament, sempre guanya el campió del Vell Continent. Ahir es va mostrar la diferència entre un Barça amb jet lag i sense dues de les seves estrelles i un equip xinès al qual la gasolina va durar només mitja part.

I en partits com el d'ahir, amb un rival que es defensa bé i tapa forats, el Barça disposa d'un recurs impagable com és el de Luis Suárez. L'uruguaià va assumir els galons deixats per Neymar, a la banqueta lesionat, i Messi, que no va poder jugar per un còlic nefrític d'última hora, i va superar ell tot sol el conjunt de Scolari. A més, entra a la història com a primer jugador que fa un hat-trick en un Mundial de clubs. No té el prestigi d'una Champions, però tot compta.

De menys a més

El Barça no va fer una bona primera part i li va costar penetrar en la defensa oriental. Luis Enrique va posar al camp Munir per acompanyar Suárez i Sergi Roberto de quart centrecampista. A més, va donar la titularitat a Bravo, no se sap si per a tot el torneig o només per a ahir. I fins al gol, poca cosa. Molta defensa del Guangzhou i només dues aproximacions, de l'erràtic Munir, amb una rematada al cos del porter i un cop de cap a fora. Al minut 34, el lateral Zou Zheng es va lesionar de manera esgarrifosa en caure malament en una acció amb Alves. Això va semblar afectar els seus companys que, quatre minuts més tard, van cometre una badada fatal. Rakitic va xutar fort de fora de l'àrea, el porter Li la va deixar morta, cap defensa no va anar a buscar la pilota i Suárez, en versió caçagols, va fer el primer.

Semblava que tot ja estava fet, però el Guangzhou va reaccionar i va tenir tres arribades abans del descans. La més clara, en una rematada de cap del brasiler Elkeson que Bravo va desviar en una aturada prodigiosa. Aquí se li va acabar la corda.

Sense cap patiment

Perquè la segona part es va jugar tota a l'àrea del Guangzhou, que ja gairebé no sortia a l'atac. Als cinc minuts, a més, Suárez va combinar amb Iniesta, va rebre la paret per dalt del manxec una gran acció, va parar la pilota i va tornar a superar Li. Els xinesos no són ni el València, ni el Deportivo, i el partit estava sentenciat.

I encara ho va estar més quan, després de dues accions d'Alba i Iniesta, Munir va entrar per la banda dreta i va caure davant de l'acció de Huang quan anava a xutar. Suárez va transformar amb seguretat i potència i va firmar el seu triplet particular.

La resta de minuts van servir per intentar que, o bé Sandro, o bé Munir, es traguessin del damunt la maledicció que els impedeix marcar en una competició que no sigui la Copa contra el Villanovense, però ni així, tot i que ho van intentar. Luis Enrique va poder donar descans a Alba, Iniesta i Sergi Roberto, i l'equip ja va començar a pensar en la final, contra un River Plate que possiblement plantegi més batalla.