des del dakar

més dura del que deien

09.01.2016 | 00:00
més dura del que deien

Q
uan Xile i Perú es van tirar enrera per acollir el Dakar 2016 molts contraris al ral·li a Amèrica del Sud van criticar que no hi hauria prou desert, prou sorra, ni prou espais oberts on disputar la cursa més gran del món. En Marc Coma es va trobar el recorregut fet i, amb la negativa d'aquests dos països, n'ha hagut d'elaborar un de nou. Sense sorra ni deserts tothom pensava que seria un ral·li fàcil. Aquí hi ha hagut l'error. La prova és dura i difícil, i el pitjor encara ha de venir. L'itinerari ha estat endurit de manera artificial, és a dir, fent-nos passar per llocs trencats, més difícils de trobar, i ens fan pujar a alçades de 4800 m. Aquests dos darrers dies, des de San Salvador de Jujuy, al nord d'Argentina, fins a Uyuni, ha fet calor, molt fred, pluja i, fins i tot, als llocs més alts de l'altiplà bolivià hi ha nevat. A tot això ajuntem l'etapa marató, en què en arribar al campament deixàvem les màquines en un parc tancat sense poder repassar res. A la pista no va ser fàcil. Molta distància d'enllaç, jornades llargues i alternança de trams ràpids amb parts molt trencades. I quan vam arribar a l'alçada el cap sempre emboirat per la manca d'oxigen. Esportivament, la cursa va ser interessant. La sorpresa és el domini de Peugeot en la categoria dels cotxes. Ningú no esperava que en dos anys ja assolissin el nivell per prendre els primers llocs als Mini. Peugeot és una marca que esportivament sempre ho ha donat tot, ha sortit a guanyar, i no només a provar-se. El seu concepte de vehicle ha estat una aposta en què pocs creien. Les etapes disputades fins ara afavorien els Mini, que amb tracció total, podien defensar-se millor a les pistes revirades. Sven Quand, director de l'equip Mini, em comentava que la pluja els afavoria. Ni així no han guanyat cap etapa. Els impressionants buguis de la marca del lleó, més llargs i més amples que l'any passat, han deixat quasi en ridícul els Mini. Només hi ha hagut certs trams favorables als francesos, les zones ràpides en què els Mini tenen una punta per sota els 200 quilòmetres per hora i els Peugeot passen sobradament d'aquesta velocitat. L'altra sorpresa que va lligada a Peugeot és Sébastien Loeb, el millor pilot de ral·lis de tots els temps ha arribat i no para de guanyar etapes o quedar sempre entre els primers. Mai un pilot de ral·lis no havia aconseguit una adaptació tan ràpida. Queda molt per davant i, sobretot, terrenys que a priori li són menys favorables, però esta demostrant que és un autèntic crac. En motos també hi ha revolució. En Joan Barreda no és a davant, penalitzat per anar massa ràpid en els trams de velocitat controlada. Està deixant pas al seu company d'equip Paulo Gonçalves. El portuguès està aprofitant bé les errades del castellonenc. La Laia no esta tenint el començament de cursa que volia, però ara venen les etapes on ella sempre és resolutiva: llargues, dures i amb navegació. En camions també hi ha sorpresa. Cap Kamaz entre els primers. L'argentí Federico Villagra liderava la general dijous, seguit dels dos pilots de Man. Nosaltres érem quarts, cinc minuts darrere. Vam guanyar l'etapa Jujuy-Jujuy, un tirabuixó de quasi 350 quilòmetres. En Gerard es va començar a trobar bé després de dos dies de febre. Per mi va ser una alegria, després de dotze anys de Dakar, guanyar una etapa. No hi ha temps per fer cap celebració, ja que falta molt i segurament la part més difícil vindrà després del descans a Salta. Just després d'escriure aquestes línies surto a fer un tirabuixó de 300 quilòmetres a Uyuni, quasi tot a 4000 m d'alçada, per sort mha marxat la boira del cap i em trobo bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema