Les sis etapes que falten perquè el Dakar d'enguany finalitzi dissabte que ve a Rosario prometen ser dures de veritat. Ahir, els pilots i les mecàniques van tenir una necessària jornada de descans a Salta, al nord de l'Argentina. Unes hores que tothom aprofita per especular sobre les possibilitats que té. A hores d'ara, pel que fa a la nostra representació, les faves semblen comptades. Moi Torrallardona lluitarà per la victòria en camions, Gerard Farrés, Àlex Haro, al costat de Nani Roma, Pep Vila i Marc Torres, tenen a prop ser dels deu millors i Jordi Viladoms i Armand Monleón han d'anar cap amunt, que és el que han aconseguit fer en les últimes jornades.

Els Kamaz són molt a prop

Ja se sabia abans de començar la cursa en camions que l'Iveco de Gerard de Rooy, que ja té un Dakar al palmarès, seria dels favorits. Arribar al descans de Salta en segon lloc i que el primer sigui un Man, el de Pieter Versluis, i no un Kamaz dóna totes les possibilitats a l'holandès. Tot i això, ara ve la duresa i el terreny en el qual es mouen més bé els camions russos és ara la gran amenaça per a l'expedició que té a les seves files el navegant de Castellfollit del Boix.

De Rooy i Torrallardona són a 5'31'' de Versluis, però només disposen de poc més de cinc minuts de diferència respecte dels Kamaz de Mardeev i de Nikolàiev, que apareixen com a favorits. L'holandès haurà de mantenir el cap fred. De moment, avui tindrà l'avantatge que els russos surten abans, tot i que en camions aquest fet no és tan determinant.

De Rooy ha de tenir el suport, fins on pugui, dels seus companys d'Iveco. Amb Loprais fora de combat, l'argentí Villagra, que ara és sisè, i el taller rodant de Pep Vila, que és dotzè, poden ser peces importants. El manresà, amb el sasserrenc Marc Torres a l'equip, està fent la seva cursa i l'habilitat que té per superar les jornades dures pot provocar que torni a ser dels deu primers al final.

Farrés no té el podi tan lluny

El manresà Gerard Farrés era un dels tapats d'enguany i està complint els pronòstics. És vuitè, però té a només onze minuts el quart, Pablo Quintanilla. Els tres primers, Gonçalves, Price i Svitko, es troben una mica més lluny, però amb la lluita que es preveu l'última setmana hi pot haver moltes sorpreses. Farrés està sent molt regular i, amb abandonaments com els de Barreda o Walkner, aquest pot ser el seu gran any.

Els dos igualadins, per la seva banda, han anat a més. Jordi Viladoms ha tingut febre durant tota la primera setmana i ara és dissetè. Avançar posicions és complicat, però amb la igualtat que hi ha, amb divuit pilots en només una hora, la seva experiència pot ser fonamental per aspirar, encara, a ser dels deu primers. Al seu torn, Armand Monleón va començar malament, però n'està aprenent a marxes forçades. És 23è i dissabte va ser l'onzè de l'etapa. La navegació és el seu fort i, un cop foragitats els nervis, sembla que tot ha d'anar millor.

La supervivència del Mini

En cotxes, comptant que segurament el triomf serà per a un Peugeot i que la majoria de les seves esperances van anar a l'aigua en la segona jornada, el Mini de Nani Roma i Àlex Haro no ha llançat la tovallola. És dotzè, però té davant dos cotxes clarament superables com el Renault de Spataro i el també Mini de Van Loon. El terreny, des d'avui, no els afavoreix tant com als Peugeot, però la pressió tampoc no serà tan alta com era a l'inici.