Moi Torrallardona és una persona discreta i, a primer cop d'ull, poc extrovertida. Amb una experiència llarga a la cursa més dura del món, les seves arribades dels últims anys a l'aeroport del Prat després de completar actuacions més o menys reeixides era sempre la mateixa. Desembarcava a la terminal sense fer soroll i s'abraçava amb els seus, la seva dona i els dos fills. Explicava com havia anat tot, saludava aquells que havien compartit experiència amb ell durant les últimes setmanes i desapareixia perquè molt sovint, l'endemà mateix, tenia programada una expedició a una altra banda.

Ahir al matí, pels volts de dos quarts de deu, Torrallardona feia el mateix recorregut amb un nou convidat: la pesant efígie del Tuareg que s'atorga als campions de la prova. Calia esperar que, havent estat l'únic català campió de la cursa sud-americana en l'edició del 2016, a la instal·lació aeroportuària hi hagués mitjans de comunicació barcelonins, els mateixos que 24 hores abans no havien dubtat a anar a rebre esportistes de la indubtable categoria de Nani Roma o Laia Sanz. O que potser s'hi atansaria algun membre del Govern català a felicitar el campió. De fet, en les cinc vegades que Marc Coma va guanyar el Dakar en la categoria de motos, no era estranya la presència del secretari general d'Esports, l'actual i l'anterior, per donar la benvinguda a l'avianès i, de passada, per fer-s'hi una fotografia. Ahir, cap autoritat no va rebre Moi Torrallardona, vencedor en la categoria de camions juntament amb l'holandès Gerard de Rooy i el polonès Darek Rodewald. Així, l'arribada va ser formalment com sempre. Salutació als familiars, als companys d'aventura, al director esportiu del Dakar, Marc Coma, que arribava a la mateixa hora juntament amb la nombrosa representació avianesa de mecànics, i poca cosa més. Ahir a la nit, a Castellfollit del Boix, la població on resideix, sí que hi havia preparada una rebuda i l'Ajuntament de Manresa té prevista una recepció tant a ell com a Pep Vila, nascuts tots dos a Manresa. Segurament aquests afalacs el recompensen més.