Luis Enrique va dir en la roda de premsa prèvia del partit d'ahir que li fa por el desgast dels seus jugadors. Val a dir que l'equip ha empalmat la lliga, el Mundial de clubs, la tornada de la competició i dues eliminatòries de Copa sense gai-rebé descans i això es pot pagar. Sobretot, com ahir, quan falten peces com Sergio Busquets i no es pot posar al seu lloc Sergi Roberto perquè tampoc no queden centrecampistes. El Barça va trobar a faltar molt el jugador de Badia, sobretot perquè al seu lloc hi havia un Mascherano al qual costa fer la mateixa tasca. I també perquè la banda esquerra de la defensa, amb Vermaelen i Mathieu junts, és com un forat negre. Sort en va tenir el Barça que Neymar es va posar l'equip a l'esquena i en una segona part memorable va esborrar tot el que havien fet de dolent els seus companys a la primera.
Perquè tal com va passar a Màlaga, la meitat inicial dels blaugrana va ser nefasta. L'Athletic, que com havia avisat Valverde el dia abans no tenia res a perdre, va anar a pressionar a dalt de tot. Després ho va pagar, però hauria pogut marxar al vestidor amb una renda més gran que el 0-1.
Això que abans, el col·legiat havia anul·lat un gol de Vermaelen en un córner per recolzar-se en Mikel Rico. Va ser un miratge. Del minut 11 al 20, l'Athletic va tenir fins a sis ocasions claríssimes. En la primera d'elles, Aduriz va rebre, es va girar com va voler i va filtrar una passada a l'espai per a Williams. L'ahir extrem se'n va anar d'un Mathieu novament despistat, va driblar Ter Stegen i va allotjar la pilota a la porteria amb una rematada poc acadèmica amb la dreta.
Terror a l'estadi
En els minuts posteriors, Eraso, Williams en dues ocasions, Aduriz i Susaeta van estar molt a punt de fer el segon. Rakitic en va salvar dos més i el Barça no passava de mig camp. Messi estava ofegat a la banda i Neymar demanava pilotes llargues, però els seus companys no el veien. De tota manera, en el tram final l'equip va respirar més i va tenir algunes aproximacions. Va ser el brasiler qui va començar a treure el nas i va perdonar dues ocasions per entretenir-se massa amb la pilota. Entre ell i Messi haurien pogut empatar abans de la mitja part, però s'havien posat els ciments per a la represa.
Perquè l'inici de la segona part va ser totalment diferent. Luis Enrique va dir als defenses que no es compliquessin la vida i que busquessin un home: Neymar. Ell va provocar una targeta a Lekue i va protagonitzar la primera arribada. Va ser al minut 8 que va arribar l'empat, sense la seva participació. Messi corre per la banda esquerra en una jugada poc habitual de l'argentí, en l'única aparició seva de mèrit ahir. Centra, Rakitic molesta Bóveda i Suárez, tot sol, remata a gol.
El Barça va olorar sang i va anar a buscar el segon, amb un Athletic tocat, però no va arribar en una sèrie de contraatacs en què Neymar va superar els rivals però no va trobar l'opció adequada.
Busquets a escena
En aquesta fase, Luis Enrique va decidir no arriscar més i fer entrar Busquets. L'equip ja era més reconeixible i hauria pogut sentenciar si Herrerín no hagués fet tres parades seguides, una d'elles a Piqué. El central se la va guardar i la hi va tornar tres minuts després, quan va rematar espectacularment una centrada d'Alves després d'una possible falta del brasiler. Va ser la segona acció discutible del col·legiat, que deu minuts abans va perdonar l'expulsió de Suárez.
L'Athletic va caure dret. Alves va haver de salvar una rematada de Sabin Merino i el mateix jugador va rematar massa desviat una última acció d'Aduriz. Va ser abans de l'última transició, ja en el descompte. Un meló de Sergi Roberto que Neymar va controlar i va clavar a l'escaire abans de caure a terra, esgotat. Havia salvat un incendi molt difícil de controlar.
