L´atletisme de la Catalunya Central no ha tingut mai un velocista als Jocs Olímpics. L´únic precedent d´un atleta és el de la navarclina Rosa Morató a Pequín 2008. I aquest cop tampoc no serà fàcil.

El medionenc del Club Atlètic Igualada Edu Viles té mig any al davant per assegurar la seva presència a Rio de Janeiro, ja sigui a la prova individual, en què el bitllet és car, o sigui en els relleus de 4x100 metres, en què hi ha més possibilitats. Abans, haurà de completar una bona temporada, obtenir mínimes i, sobretot, retrobar aquella versió seva que el va permetre disputar dos europeus i uns Mundials, ja que no va poder aparèixer la temporada passada.

El 2015 Viles no va obtenir bons resultats i ell sap perfectament per què. Ho atribueix a «tot un seguit de factors, tant físics com personals. Vaig tenir unes molèsties a principi de temporada i llavors entres en un bucle de males sensacions que no et permeten avançar». Això va provocar que es perdés els Mundials de Pequín, entre d´altres coses perquè l´equip de relleus, que només dos anys abans havia batut el rècord d´Espanya i havia estat a una passa d´entrar a la final, no va classificar-s´hi.

Il·lusió renovada

A l´hora de començar la temporada olímpica, però, veu com una qüestió positiva haver travessat aquest mal moment. «En vaig treure que no pots estar sempre bé i que, quan passa, no t´hi has de capficar. Feia molts anys que anava a campionats, amb les seleccions inferiors o l´absoluta, i potser estava una mica cremat. Ara, però, afronto aquest any amb una il·lusió renovada».

Un dels factors que ho han propiciat ha estat «una concentració de pretemporada que vam fer a les Canàries fa unes setmanes. Et serveix per no estar sempre al CAR, canviar d´aires, veure d´altres persones, contrastar sensacions i sortir-ne amb més ganes de millorar i de fer-ho bé».

Diversos pics de forma

A Rio, però, no s´hi arribarà de seguida. Primer vol fer una bona temporada d´hivern que li permeti assajar un simulacre del que després ha de ser la d´estiu. «Vaig començar competint amb el club a Sabadell en els 60 metres. Vaig fer un temps de 6.90 que no és gran cosa, però també cal tenir en compte que era el primer dia i que les condicions no eren les millors. Moltes vegades, en competicions d´aquestes, no encenen la calefacció per estalviar i això als velocistes ens va molt malament i, fins i tot, ens produeix lesions».

Durant els propers mesos «el nostre objectiu és fer més curses a Sabadell o a València i adquirir un pic de forma que ens serveixi per saber com hem d´actuar de cara a l´estiu. Serà com un assaig per a l´aire lliure».

Aquest pic és necessari per baixar a la primavera i tornar a augmentar les prestacions de cara al principi del mes de juliol. Aquesta és una temporada atípica. Habitualment, quan no hi ha Jocs, els europeus o els Mundials són a l´agost. En aquesta ocasió hi ha un Campionat d´Europa a Amsterdam que pot servir per obtenir mínimes de cara als Jocs. «Les mínimes per ser a Rio s´han d´aconseguir un mes abans i per això haurem d´avançar tota la nostra posada a punt, tant pel que fa a la cursa individual, com als relleus».

Compenetració

És en aquesta prova on té més possibilitats de convertir-se en olímpic. «No hem de fer mínima, sinó que entraran als Jocs els setze millors equips de la temporada. Ara mateix no ho som, però penso que si recuperem el nivell del 2013 ens hi podem classificar. Els europeus són una excel·lent oportunitat per obtenir un bon temps i, a més, enguany la federació s´ha posat les piles a l´hora de fer concentracions tots els membres de l´equip junts. En una prova com el relleu és essencial la compenetració».

Ell és conscient, però, que «primer de tot he d´estar bé, jo. Penso que durant els últims anys m´he guanyat la confiança dels responsables de l´equip per ser el primer rellevista, però ara mateix hi ha força tria de velocistes a l´estat i hauré de fer-ho bé. Si estem tots en bones condicions, crec que ens classificarem, sobretot si disposem d´Ángel David Rodríguez, el meu ídol, que als 36 anys encara continua fent grans marques i tenint il·lusió de competir».

En la cursa individual «hauria d´arribar a 10.32 (el seu millor temps és 10.29, de fa dues temporades) per ser a l´europeu. És un registre que es troba dintre de les meves possibilitats, però per això hauré de tenir un bon any i no tenir problemes».