La màgica dansa de llum que projecta l´aurora boreal guiarà el camí del corredor de muntanya berguedà Pau Bartoló en una aventura èpica al cercle polar àrtic. La mística il·luminació celestial que engreixa la mitologia lapona serà un dels pocs aliats que tindrà el d´Avià per afrontar un repte inèdit: córrer de manera individual i autosuficient 146 quilòmetres pels inhòspits paratges glaçats de Lapònia.

Entre els dies 17 i 19 de febrer, Bartoló buscarà escriure el seu nom en un full totalment buit. Mai abans ningú ha realitzat tal gesta. En un hàbitat totalment desconegut, les dificultats seran enormes, però de la mà de l´estela de les partícules de l´aurora, el corredor de muntanya berguedà s´alçarà per superar els obstacles i convertir-se en un heroi.

Així va néixer el repte noruec

Pocs dies abans d'abandonar el càlid hivern català i embarcar-se en la gèlida aventura escandinava, Pau Bartoló està il·lusionat: «estic molt motivat, és una activitat diferent per a mi. Fa un parell d'anys que estic centrat en la competició i això és aire fresc». La idea d'anar a córrer en un territori desconegut, a través d'una naturalesa salvatge, no va ser iniciativa seva.

L'inventor i cervell de l'operació va ser Óscar Lugar, director de la companyia d'assegurances SegurArtic, un dels col·laboradors del corredor d'Avià. En el moment que li va fer la proposta, Bartoló no ho va dubtar. Visitar un lloc idíl·lic on no ha estat mai i, a més, fer-ho corrent, la seva passió, era una oportunitat única que no podia deixar escapar.

Un poderós enemic: el fred

La regió de Finnmark té unes característiques geogràfiques que no presenten complicacions quant a desnivell. És un dels llocs més salvatges i solitaris d'Escandinàvia, però no hi ha grans pendents. Bartoló, reputat corredor de curses d'ultra distància, està acostumat a sumar i restar tants per cents. Aquest, doncs, no serà un inconvenient.

El principal problema amb el qual es trobarà serà el clima, menys de 40 graus sota zero: «el que em fa més por és el fred, la temperatura que em trobaré. Per la distància hauria de ser capaç de fer-ho, però les condicions meteorològiques, el fred, el vent, la neu... és l'únic que em pot fer no aconseguir-ho».

Per aclimatar el seu cos a l'esforç extrem sota zero, ha intentat igualar les condicions, però la manca de fred d'aquest hivern li ho ha posat complicat: «estava esperant per poder fer entrenaments amb temperatures baixes, amb poca roba, sobre la neu. Però està fent aquest hivern que m'ho ha posat molt difícil. Això fa que la magnitud del repte sigui més gran, aniré allà amb una preparació molt justa pel que fa a aquest handicap del temps».

Tres etapes de 50 quilòmetres

El repte de Pau Bartoló es dividirà en tres etapes. A la Lapònia noruega només hi ha unes cinc hores de llum solar al dia: «en principi correré al matí, durant les hores de llum. Cap al migdia ja hauria d'acabar. Algun dia tenim previst partir-ho i intentar fer-ne una part al matí i una part quan ja sigui fosc, sobretot si hi ha previsió d'aurores boreals». En aquestes tres etapes, el seu càlcul és circular a uns 10 km/h, d'aquesta manera, amb 50 km cada dia, la travessa estarà realitzada. En un principi, la neu que trobarà el corredor d'Avià serà xafada, no serà neu verge. Aquesta condició, en certa mesura, li facilitarà la feina: «en principi la neu ha de ser bastant dura. Són llocs on passen trineus o motos de neu. Si no acaba de nevar, no hauré d'obrir traça».

Gaudir d´una experiència única

Pau Bartoló afirma que no té cap pressió per finalitzar els 146 km que separen la regió noruega de Finnmark de la frontera amb Finlàndia. Les cames i la ment no seran aquest cop els únics elements sobre la taula: «si no ho acabo no serà un fracàs. Sóc molt conscient que depèn molt de les condicions que trobi. És com fer una expedició a un 8.000. Les ganes hi són, els mitjans hi són, però sempre estàs supeditat a les condicions».

L'experiència, però, no es limitarà a l'exercici físic. Ni la velocitat, ni el temps, ni la posició li fan perdre aquesta vegada el son. No és una cursa competitiva, és un aprenentatge vital, una vivència única que ningú més podrà explicar.

Pau Bartoló dormirà en cabanes típiques de caçadors, conviurà amb els pocs habitants autòctons de la zona i buscarà empapar-se d'una cultura desconeguda: «no aniré amb l'objectiu fix d'acabar-ho en un temps ràpid, per a això hi ha les curses. Ens hem marcat l'objectiu de fer l'activitat, de conviure amb la gent d'allà, de veure els paisatges, viure l'experiència de la cultura i de l'entorn».

L´equip que l´acompanyarà

Al seu costat hi haurà un conjunt de professionals que l'ajudaran en tot el possible. Quatre persones viatjaran amb el protagonista per intentar fer-li més còmode el trajecte. Biel Ràfols, el seu home de confiança, Òscar Lugar, el cervell de l´operació, Terje Erlid, un metge, i Borja Olalla, càmera i fotògraf, seran els pilars en els quals es fonamentarà el repte de Bartoló.

Els moments més màgics de l'aventura seran filmats i, si tot acaba sortint com està previst, s'editarà un reportatge audiovisual que immortalitzarà la gesta del berguedà.

Pau Bartoló serà pioner en l'intent de creuar la Lapònia noruega corrent. La companyia de les mítiques aurores boreals en el moment en què es pongui el sol li recordarà que la grandesa de la seva travessa és llegendària. Si les condicions li ho permeten i arriba triomfant a la fi, el d'Avià haurà completat un dels desafiaments humans més extrems de la història dels esports d'aventura.