Tot i afrontar una aventura inèdita al gèlid cercle polar àrtic, el corredor berguedà no perd de vista la competició. Les curses d´ultradistància de la temporada 2016 segueixen presents en el seu calendari de prioritats.

Aquest repte és una mostra que està cansat de la competició, de les curses, i busca noves motivacions?

No, no estic cansat de les ultres. Em segueixo considerant molt competitiu i amb ganes de fer-ne. Sí que potser vull reorientar una mica la meva temporada cap a curses més tècniques i una mica més curtes, que no pas curses molt atlètiques i molt més llar-gues. Tinc ganes de fer un gir esportiu, però de la competició realment no n'estic gens cansat, de fet la competició segueix sent el meu motor vital.

Pensa que el repte afectarà d´alguna manera la seva temporada d´ultres?

Faré la temporada d'ultres amb normalitat. Els meus objectius principals no vénen fins al mes d´abril o maig. Tornaré de Lapònia i tindré tot el març per centrar-me en l'entrenament de cara a la competició.

Considera que l´experiència que viurà a Noruega li pot servir per ser més fort a les curses, en la seva faceta d´entrenador o en la vida?

Sí. El repte em pot servir per a la meva carrera, ja que tinc pensat córrer alguna cursa per etapes, que no n'he fet mai cap, i el repte no deixa de ser una cursa de tres dies amb una distància considerable, que em pot ensenyar com respon el meu cos. Pel que fa a la vida, jo sempre ho dic: té molt paral·lelisme una cursa ultra amb la vida mateixa. És intentar sortir amb l'objectiu final d'arribar, de passar-ho el millor possible dintre el transcurs de la cursa. Té un paral·lelisme amb la vida. Les emocions que es viuen són molt bàsiques: alimentació i subsistència. Tornes una mica a les sensacions més primàries, que a la vida a vegades les deixem de banda, tenim molts luxes i aparquem les emocions primàries que amb curses de llarga distància tornem a sentir.

Aquest repte serà un cas aïllat o té pensat se-guir afrontant aventures similars en el futur?

Aquesta és la primera experiència que faig diferent de la competició. Sí que m'agradaria anar-ho fent, potser un cop l'any, intentar fer coses diferents. D'entrada tinc aquest, veurem com surt. Si després trobo col·laboradors i la manera de fer nous reptes, potser no serà l´últim.

Què li diuen els amics i la família sobre la gesta a Lapònia?

Ha despertat un interès especial, possiblement perquè és una activitat diferent, una cosa nova i en un entorn bastant inhòspit. Com a curiositat, jo sempre he dit que m'adapto molt bé a la calor. Que la calor no em fa por i que el fred em mata. I ara els meus amics se'n riuen una mica, d'aquest motiu. Em diuen que què hi vaig a fer, en un lloc tan fred...