Les anècdotes de la Copa del Rei de bàsquet

Dels triples a última hora de Joan Creus i Sergi Llull a l'eclosió de Pau Gasol, l'any 2001

21.02.2016 | 15:57
Les anècdotes de la Copa del Rei de bàsquet

Una competició amb un format tan apassionant com la Copa del Rei de bàsquet deixa múltiples anècdotes. La primera edició es va disputar el 1933, però no va ser fins el 1984 quan va començar l'època moderna d'aquest torneig, amb vuit equips disputant a l'equador de la temporada un títol de gran prestigi i enorme atractiu entre els afeccionats. No en va, fins i tot la NBA ha mostrat la seva admiració per l'èxit i l'arrelament que ha aconseguit una competició i no descarta organitzar alguna cosa similar en el futur.

Navarro, sis vegades campió

L'escorta del Barcelona pot presumir de tenir el rècord de títols en els temps moderns del torneig, ja que ha estat sis vegades campió (2001, 2003, 2007, 2010, 2011 i 2013). De totes maneres, hi ha dos jugadors que atresoren més títols de Copa que ell: Juan Antonio San Epifanio ´Epi´ i Clifford Luyk. Tots dos van aconseguir deu campionats i tots en el mateix equip –Epi en el Barcelona i Luyk amb el Reial Madrid–, si bé tots els de madridista es van produir abans de la creació de la Lliga ACB (1984). Epi, per la seva banda, va guanyar les copes dels anys 1987, 1988, 1991 i 1994 abans de retirar-se el 1995.

La Copa de 2001, l'eclosió de Gasol

És conegut que nombrosos observadors de la NBA s'acrediten per seguir el torneig cada any. En l'edició del 2001, es parlava del potencial d'un tal Pau Gasol. Aquell torneig va significar la seva eclosió i, juntament amb el títol de Lliga d'aquell mateix any, el seu gran aval per ingressar a la NBA de la mà dels Memphis Grizzlies. Gasol va enlluernar en els tres partits que va disputar amb el Barça, especialment en la final. Els 25 punts que va anotar davant el Reial Madrid van permetre al seu equip sumar un nou títol.

Les finals amb més punts

La final que va registrar una anotació més important va ser la del 1987, quan el torneig es va disputar al Palau d'Esports de Tenerife. El Barça es va imposar al Joventut (110-102). Darrere queda la final del 2009, quan el Baskonia va derrotar l'Unicaja de Màlaga (100-98) a Madrid. Uns resultats als que és molt difícil arribar amb les tàctiques del bàsquet modern. Per la seva banda, el rècord personal d'anotació en un partit el tenen dos jugadors, tots dos del CAI Saragossa: 44 punts de Leon Wood el 1989 i Mark Davis el 1990. Epi, Villacampa i Navarro són els màxims anotadors en Copa de la història.

Llull i el seu triple miraculós el 2014

Una de les finals inoblidables de Copa va ser la del 2014 al Martín Carpena de Màlaga. El Barça, després de remuntar en l'últim minut set punts, aconseguia posar-se per davant a falta de només 8.8 segons (76-75). Llavors va arribar un triple des de la cantonada de Sergi Llull per donar el títol al Madrid quan només restava una dècima de segon.

Rudy Fernández, el més ben valorat

El jugador del Reial Madrid, que no podrà participar en aquesta edició de la Copa per la seva persistent lesió a l'esquena, és l'únic que ha estat nomenat en dues ocasions com el MVP (Jugador més Valuós) de la final. Fernández va liderar el triomf del Joventut el 2008 davant l'amfitrió del torneig, el Baskonia, i l'any passat va fer el mateix amb el Reial Madrid davant el Barcelona en l'edició disputada a Las Palmas.

Joan Creus, la gran icona del Manresa

Un dels jugadors catalans més llegendaris, el base Joan Creus, mai podrà oblidar l'edició del 1996, disputada a Múrcia, quan un triple seu va permetre el triomf del modest TDK Manresa davant el totpoderós Barcelona. Creus, un exemple d'humilitat i treball, va portar el club manresà als èxits més importants de la seva història, ja que dos anys després va aconseguir el títol de Lliga amb ell als capdavant de l'equip.

Rodilla i Garbajosa, dues llegendes de Pamesa i Unicaja

Al llarg de tots aquests anys, la Copa ha vist triomfar equips als que, a priori, no se'ls etiquetava com a favorits. Aquí destaquen els casos del Pamesa València i l'Unicaja de Màlaga. Tots dos tenen un títol a les seves vitrines. L'equip ´taronja´ la va aconseguir el 1998 davant el Joventut (89-75) i el malagueny el 2005 davant el Reial Madrid (80-76). En les dues ocasions, van ser reconeguts com a millors jugadors dos jugadors estatals: el base Nacho Rodilla pel Pamesa i l'ala-pivot Jorge Garbajosa per l'Unicaja. Dos dels jugadors més elegants de la història del bàsquet espanyol.

Solozabal, el base que va donar un títol

En l'edició del 1988, Barcelona i Reial Madrid disputaven una emocionant final a Valladolid. Eren temps d'un auge creixent en el bàsquet espanyol, que vivia una gran popularitat després de la medalla de plata als Jocs de Los Angeles de 1984. Epi, Sibilio, Norris, Fernando Martín, Biriukov, Romay... La final d'aquell any es va resoldre amb un triple de Nacho Solozábal a l'últim segon, una cistella que valia un títol pel Barcelona. Un any després, el Madrid es prenia la revenja en la final amb un gran partit de Drazen Petrovic, que es va imposar en el seu duel particular a Epi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema