Té mèrit el que està fent el Barça. L'equip de Luis Enrique, que ja suma trenta partits seguits sense perdre, juga a ritme de dos partits setmanals des del dia 30 de desembre. Només deu dies abans, l'equip guanyava el Mundial de Clubs del Japó. Des de llavors, quinze partits amb catorze victòries i un sol empat, al camp de l'Espanyol en lliga. Els de Luis Enrique són un prodigi de constància que passen de tot l'espectacle de diumenge contra el Celta a posar-se la granota de treball i, en una hora gens habitual, dos quarts de set de la tarda d'un dimecres, anar a Gijón i imposar-se a un conjunt modest, però incòmode.
El Barça té sis punts d'avantatge respecte de l'Atlètic de Madrid i set sobre el Reial Madrid un cop recuperat el partit que s'havia de jugar aquell 20 de desembre i que es va ajornar pel viatge a Yokohama. Sembla que és una diferència folgada, però no val cap relaxació. Ni quatre dies després del partit d'ahir, viatge de tres hores a Las Palmas i partit a les tres de la tarda, horari insular, contra un altre equip que es juga la vida lluitant pel descens. I tot amb rotacions constants de totes les peces, menys del trident. Ahir, Messi en dues ocasions i Luis Suárez, aquest després de fallar l'enèsim penal de l'any, van donar tres punts que permeten tenir un coixí que, en aquest moment de l'any, resulta d'allò més còmode a la lliga.
Domini treballat
Els blaugrana van dominar tot el partit, però no ho van tenir fàcil. Malgrat saber que l'Sporting jugava amb suplents, perquè ells no estan acostumats al ritme de tres partits per setmana i la seva plantilla és curta, el líder de la lliga es va prendre el partit amb professionalitat. Ahir entraven Aleix Vidal, Mathieu, Adriano i Arda Turan a l'equip i tots quatre ho van fer bé.
El Barça va dominar la primera part, tot i alguns avisos asturians a la contra, com un xut a fora d'Álex Menéndez. Suárez va tenir la primera ocasió, que Cuéllar va desviar, fins que van arribar tres gols en sis minuts. Al 25, Messi fa la jugada de sempre i des de la frontal de l'àrea etziba un xut que supera l'oposició del porter de l'Sporting. Semblava que el més difícil ja estava fet, però una pèrdua de Suárez desemboca en un contraatac conduït per Nacho Cases. Aquest descarrega a l'esquerra per a Álex Menéndez i l'extrem fa una centrada rasa fantàstica que supera Piqué i Busquets per arribar a Carlos Castro, que empata a un.
L'equip visitant, però, va reaccionar aviat i va tornar a agafar el fil del partit. Primer, amb un xut de Neymar i després, amb l'1-2. Una acció que va venir precedida d'un fora de joc de Messi en una passada llarga. La pilota va acabar a peus de l'argentí, que combina amb Suárez, aquest li torna i el Pilota d'Or, de puntera, anota per sobre de Cuéllar.
Setge, penal i gol
El tram final de la primera part, amb un xut al pal de Neymar inclòs després d'una aturada del porter a xut a boca de canó de Messi, i l'inici de la represa van ser de domini forà. Suárez va tenir la primera aproximació, que va acabar amb una xilena de Neymar fora, i després d'una reclamació de penal d'Halilovic en va arribar un d'assenyalat a l'altra àrea. El brasiler corre per una pilota que marxava cap al córner i Cuéllar el fa caure amb els peus, tot i que arronsa les mans.
Va ser Suárez, en aquesta ocasió, qui va agafar la responsabilitat, però el seu xut, a mitja alçada, va ser fàcilment aturat pel porter. Entre les virtuts de l'uruguaià, però, hi ha la de sobreposar-se a les dificultats i només va necessitar set minuts per recollir una pilota d'Aleix Vidal a la part dreta de l'angle, pivotar i, amb la cama esquerra, anotar el tercer d'un xut parabòlic i dur.
El Barça encara n'hauria pogut fer algun altre, mitjançant Arda, Neymar o Suárez, davant d'un Sporting que ja estava entregat i que acusava el cansament d'haver corregut molt a la primera part. Busquets va buscar la cinquena targeta, que li evitarà el viatge a Las Palmas, i Luis Enrique va donar descans a Piqué. La marató continua. Encara falten cinc partits abans no hi hagi una setmana sencera de descans, entre els partits de lliga al camp de l'Eibar i a casa amb el Getafe.
