Un nou plantejament magistral del Cholo Simeone va empènyer l'Atlètic de Madrid a la conquesta del Santiago Bernabéu, que va confirmar una tendència de domini des de la seva arribada. L'Atlètic es va postular com l'única alternativa al Barça gràcies al gol de Griezmann, que va destapar les carències d'un projecte, el del Reial Madrid, que fa aigües, reduït a lluitar per la Lliga de Campions.

La història es repeteix, en un canvi de tendència en els derbis madrilenys. Un altre recital blanc-i-vermell a casa de l'etern enemic, el plaer més gran per a la seva parròquia, prova el fracàs del Madrid a la Lliga, amb tres mesos durs per endavant de competició, amb la ment posada només en el miracle de l'onzena Copa d'Europa. Van ser aquest tipus de duels els que van doctorar Simeone. Un estudiós malaltís del rival i expert a treure el màxim rendiment dels seus jugadors. Zinedine Zidane necessitava demostrar-ho. El derbi va presentar el pla esperat: l'ordre i les línies juntes dels matalassers van desfigurar el futbol blanc d'atac.

Zidane va intentar desequilibrar amb una sortida en tromba com sol fer al Santiago Bernabéu, però va ser un miratge: fins passada la mitja hora no va arribar el primer xut a la porteria d'Oblak, i va ser a pilota aturada. Es va imposar la impotència en els intents madridistes i la tranquil·litat dels visitants, que van acabar dominant el joc fins al descans, però sense la punteria necessària per superar Navas, el millor dels blancs.

Invents sense èxit

Es demanava a Zidane que inventés alguna cosa i ho va fer al descans. Benzema no estava en el millor moment i el tècnic es va saltar les jerarquies i va fer entrar Borja Mayoral, l'actual perla de la cantera blanca, en lloc de Jesé. El partit tancat començava a obrir-se per l'empenta local. Va ser llavors que va arribar el cop matalasser, que ho va fer trontollar tot. Un error en la sortida de la pilota va provocar la recuperació de Filipe, que amb una gran centrada va assistir la rematada de Griezmann, que va posar fi a la seva sequera de cinc partits sense marcar. Referent absolut del seu equip, va respondre el dia assenyalat.

Els nervis es van apoderar del coliseu blanc, amb la paciència esgotada i el record a la graderia de la inferioritat davant el Barça. Al camp, el Madrid va intentar treure l'orgull, però el partit va morir amb l'Atlètic defensant-se, patint molt poc per la falta de variants i futbol dels blancs. Fi del curs blanc a la Lliga, abans d'hora.