Una calma tensa i un públic descontent després de la desfeta a l'Eurolliga contra el Khimki (l'afició va xiular els jugadors i Xavi Pascual abans del matx) era el caldo de cultiu perquè un Unicaja de Màlaga en plena crisi pogués guanyar al Palau i de fet durant molts minuts ho va tenir a l'abast.
El Barça va començar fred i erràtic i l'Unicaja, amb un Jack Cooley que semblava Arvydas Sabonis, feia i desfeia davant d'un apàtic Tomic. El 21-24 del final del primer quart va convertir-se en un perillós 42-49 al descans. Només accions aïllades en forma de triples de Navarro i Arroyo feien que la diferència no anés a més.
Al tercer quart el Barça va millorar la seva imatge i a l'Unicaja ja li costava més trobar l'anella rival. Els de Xavi Pascual van augmentar el seu nivell defensiu i amb transicions ràpides defensa-atac van trobar accions còmodes de llançament per a Perperoglou i Ribas, que no van fallar. El ritme del partit havia canviat de bàndol, tot i que l'Unicaja es mantenia viu.
Al final, la determinació de Navarro en els tirs lliures i algunes accions d'un erràtic Doellman van sentenciar un partit que el Barça necessitava guanyar i que el seu entrenador, Xavi Pascual, va dir que havia tingut molt mèrit de poder-lo saldar amb un triomf. Ara toca una autèntica revàlida, divendres contra el CSKA.
