Ahmed Khalaf, un jove egipci de 17 anys nascut al Caire, és un dels jugadors dels equips base del Bàsquet Manresa que més prometen i que més possibilitats tenen d’arribar al primer equip a la lliga Endesa. Va ser incorporat a mitjan d’aquesta temporada i està sent un dels homes més rellevants en el júnior A del club, que té moltes possibilitats de classificar-se per a la final a quatre de Preferent i lluitar per ser al campionat d’Espanya de la categoria.

Quan et vas iniciar en el món del basquetbol?

Doncs ho vaig fer quan tenia 12 anys, al National Bank of Egypt, però només un any després vaig fitxar pel Gezira, un dels clubs més importants i poderosos de tota l’Àfrica. Allà m’hi vaig estar tres temporades fins que aquest curs vaig venir a Manresa.

I com es va produir el teu fitxatge pel Bàsquet Manresa?

Em van veure jugar en un mundial sub-17 a Dubai i, uns anys més tard, en un campionat del món sub-19 a Grècia, van parlar amb mi després del primer partit. Em van explicar el seu projecte esportiu i em van comentar que jugadors que ara són a l’NBA, com Serge Ibaka, havien jugat aquí.

I vas acceptar de seguida?

Sí, perquè em va agradar molt tot el que m’oferien; i, quan els dos clubs es van acabar de posar d’acord sobre temes com el meu contracte, vaig venir ben ràpidament cap aquí.

Ara estàs al júnior A manresà. Com veus el nivell de l’equip?

Crec que tenim un molt bon equip, i amb molt bona química, ja que tots som molt bons amics. Penso que aquest curs podem aconseguir coses importants, com ara classificar-nos per al campionat d’Espanya júnior.

Quan vas arribar, et va costar molt adaptar-te a l’estil de joc que es practica a Catalunya?

En absolut, no em va ser gaire difícil adaptar-me, i als primers partits que vaig disputar ja em sentia com un jugador més de l’equip.

Quin és el vostre objectiu en aquesta segona fase a Preferent?

Personalment, crec que podem lluitar per la segona posició del grup, però haurem de treballar molt dur per superar rivals molt potents com l’Hospitalet o el Joventut de Badalona. Això ens permetria disputar la final a quatre de Catalunya i lluitar per un dels tres bitllets per a l’estatal de la categoria júnior, un campionat on és molt difícil arribar.

I el teu repte personal com a jugador?

Doncs intentar millorar cada dia i en cada entrenament, i, si pot ser, arribar a debutar a l’ACB amb el Manresa. De moment encara no tinc el traspàs per jugar al primer equip, però espero que, en els propers mesos, el club bagenc i el Gezira es posin d’acord.

Quins són els teus punts forts com a jugador?

Crec que sóc un jugador fort sota les cistelles, que intimida bastant i col·loca molts taps als rivals. En general, m’agrada jugar a prop del cèrcol, i no em sento tan còmode quan n’estic gaire allunyat.

Tens algun aspecte que necessitis millorar molt?

Crec que he de ser més dur en defensa, perquè és una qüestió vital si vols endur-te els partits.

Quins són els teus referents?

En tinc bastants. Un dels que tinc més a prop és en Dejan Musli, el veig als entrenaments i m’agraden els moviments que fa sota les cistelles. També m’agraden molt Bourousis, del Laboral Kutxa, i els jugadors de l’NBA Kristaps Porzingis i Pau Gasol.

Quins consells et dóna Musli als entrenaments?

Quan practico moviments sota les cistelles i no em surten, acostumo a enfadar-me. Llavors, ell em diu que no em preocupi, que ho continuï intentant i que ja em sortiran.