Navarcles va ser un dels primers pobles al Bages que va tenir un pavelló poliesportiu. El recinte, que fa pocs mesos ha donat el relleu a una instal·lació renovada, a principi dels 70 va ser una pista molt utilitzada per equips locals i d´altres, com La Salle Manresa, que hi va disputar els seus partits a Segona Divisió (Trofeu Gonzalo Aguirre) i que hi va actuar fins que va aixecar el seu globus.

En aquell ampli pavelló navarclí, escenari de molts concerts musicals i espectacles, s´hi va veure la nit del 18 de març del 1976 un partit amistós de bàsquet entre els equips del FC Barcelona i el Manresa La Casera, l´actual ICL. Per a l´anècdota estadística, el Manresa (que encara figurava com una secció del Centre d´Esports futbolístic) es va imposar per 89-85. Però aquell partit va ser també el primer que va disputar amb l´equip gran barcelonista un jove i espigat jugador dominicà de 17 anys i més de 2 metres anomenat Cándido Antonio Sibilio.

En la promoció del partit es va anunciar molt aquest debut del que uns anys després va ser conegut com a Chicho Sibilio, jugador que va ajudar a fer un canvi de mans quant al poder del basquetbol estatal, del Madrid al Barça, amb altres joves de gran talent, com Epi o Solozábal.

Resident ara a Santo Domingo, Sibilio ens atén i parla sincerament: «Navarcles? No, jo, si et dic la veritat, no recordo res del meu primer partit ni d´on va ser. Vaig arribar a Barcelona al febrer i, per tant, tan sols feia unes setmanes que hi era. Vaig estar amb els júniors, i a l´estiu vam ser campions amb el Col·legi Alpe del mundial escolar, i va ser en la temporada següent quan vaig entrar al primer equip». L´aleshores tècnic del FC Barcelona, el balcànic Ranko Zeravica, el va veure en un parell de partits de la selecció dominicana i el va voler portar.

Chicho Sibilio en acció, defensant la samarreta del FC Barcelona. FOTO: Sport

Homenatges locals

Tornant al partit de Navarcles, va ser un matx aprofitat per homenatjar el batlle, Arcadi Grané, i el seu tinent d´alcalde, Josep Puig, més conegut com a Avel·lí, que havien estat els artífexs del pavelló. El fill de Josep Puig, Avel·lí Puig, recorda que «el pavelló va ser una gran obra i el poble en va estar molt agraït, però d´aquest partit jo no en tinc cap memòria, no sé si hi vaig anar o no...».

A la publicitat prèvia, Sibilio va aparèixer escrit amb v, i la nacionalitat caribenya del jugador també va sortir de forma errònia i el van convertir en porto-riqueny.

El partit va començar a les 21.30 h i, com abans s´ha comentat, el Manresa va vèncer per 89-85 (44-37 al descans). El cinc inicial de l´equip del Congost el van formar l´americà Ed Johnson (autor de 40 punts), JM Soler (12), Josep Pascual (12), Jordi Salamé (4) i Andreu Casafont (2). Després van entrar a jugar Joan Martínez (8), Pedro Guimerá (5), Miquel Mesas (6), i Joan Tarruella no va fer cap punt aquella nit.

Pel Barça, van jugar Miguel López Abril (30), Marcelo Segarra, Goyo Estrada (7), Juanito de la Cruz (18), Nacho Solozábal (8), Herminio San Epifanio (11), el germà gran de Juan Antonio, Super-Epi, i Sibilio, que va fer 11 punts. El Barça va actuar sense peces importants, com Bob Guyette, Carmichael, Iradier o Flores.

Els àrbitres van ser Chavarria i Bataller, que, segons la crònica publicada al diari Manresa, van marcar una tècnica a Zeravica que va ser una «americanada». A la banqueta de La Casera, l´entrenador era Antoni Serra, i l´ajudant, Francesc de Puig, que és l´únic que té un vague record d´aquell partit, «però sense gaire detalls».