Adriana Gutiérrez, jugadora argentina del Club Patí Voltregà de 31 anys que en fa deu que viu a Catalunya, comparteix pis a Sant Fruitós amb Ivet Soler, que va ser la seva companya d´equip al Sant Feliu de Codines i al Cerdanyola, els primers clubs que van gaudir i acollir la tetracampiona mundial i llegenda de l´hoquei patins argentí . «L´Ivet és de la comarca, es va mudar a Sant Fruitós i com que ja vivíem juntes a Navarcles vaig venir amb ella. A més, com que treballo a Manresa de professora d'anglès al Kids&Us des de fa dos anys, ja m'anava bé perquè el Voltregà és el club que em queda més a prop de l'OK lliga, a només mitja hora». Explica que la seva feina és ser professora d´anglès i que l´hoquei és un hobby. «Ens tracten com a professionals però sense pagar-te per jugar, encara que de tots els altres aspectes com els desplaçaments i equipacions se n'encarreguen ells».
En la lliga, el Voltregà és líder amb 55 punts, 3 més que el segon classificat, el Manlleu: «La lliga està bastant renyida, els quatre primers equips, que són els mateixos de la Final Four de la Copa d'Europa, estem molt igualats i crec que serà un final de lliga emocionant». L'argentina va patir un trencament al recte anterior del quàdriceps i va estar de baixa un mes, però tot i això ha marcat 15 gols en 18 partits, una estadística boníssima per a la seva posició de centre, on «el rol és més de repartir joc i donar assistències».
L´espina de la Copa d´Europa
Si aconsegueixen guanyar la lliga i la Copa de la Reina, el Voltregà i l´Adriana culminaran una tem-porada excel·lent, ja que podran sumar aquests títols a la Copa d'Europa que van guanyar el 20 de març al camp del Manlleu. El partit es va decidir a la tanda de penals, després del 4 a 4 en el temps reglamentari. A més de la importància que ja té de per si una Copa d'Europa, per a l´Adriana encara va ser-ho més, ja que «era com una espina clavada que tenia». Havia jugat tres finals, dues quan jugava al Girona les temporades 2012 i 2013. A més, en l'última final va marcar els dos gols de l'equip gironí, que va acabar perdent per 3 a 2 justament contra el seu equip actual, el Voltregà.
El 2014 va fitxar pel Noisy le Grand de París i també va perdre la final davant l'Alcorcón. Ha sigut la quarta Copa d'Europa del Voltregà i la primera de l'Adriana, que va viure la competició amb una emoció especial perquè «era el títol que volia aconseguir, el que em faltava. Jo no és que estigui començant la meva carrera, l´es-tic acabant, i no em volia aco-miadar sense guanyar el títol». De fet, Gutiérrez fa temps que pensa en deixar l´hoquei, però no pot, «és com una droga», diu rient mentre recorda que hi juga des dels 8 anys fins a l'actualitat. Després de la derrota en la final amb el Noisy le Grand, va decidir fitxar pel Cerdanyola, que jugava a la Nacional Catalana, una categoria inferior a l'OK lliga, perquè «la meva intenció era retirar-me i no volia fer la transició de jugar al màxim nivell a deixar-ho de cop».
El Cerdanyola, amb l'Adriana, va ascendir, el Voltregà va trucar a la seva porta i va decidir fitxar per l'equip de Sant Hipòlit. La idea de l'argentina és continuar un any més com a mínim. «Em sento bé físicament i d'ànims. La setmana passada vaig tenir una xerrada informal amb un directiu i la meva idea, si no canvien dràsticament les coses, és continuar almenys un any més».
El bressol de l´hoquei patins
Nascuda a San Juan, l´Adriana va començar a jugar a hoquei des de ben petita. «Per història, a Argentina, a la zona de Cuyo, i a San Juan sobretot, és on sempre s'ha jugat més a hoquei. De fet, si vas a allà, els ídols de la província no són futbolistes, sinó que són jugadors d´hoquei». El 2012 la Federació de San Juan va tenir una disputa amb la Confederació Argentina perquè creia que no donaven prou importància a l´hoquei i van demanar gestionar l´esport ells mateixos. Les desavinences van durar gairebé un any i algunes jugadores van quedar-se sense Mundial.
«No permetien a les jugadores de San Juan jugar a la selecció. De fet, les que jugàvem a Europa, sí que podíem participar-hi. Ens van trucar i tot, però vam renunciar-hi perquè no vam veure correcte el tracte a les jugadores». L´Argentina va veure´s afectada i va quedar en setena posició. «Això va fer que el 2014, quan hauria de ser cap de sèrie a l´hora de fer els grups per al Mundial, Argentina quedés al mateix grup que Espanya, quelcom impensable».
Tetracampiona mundial
Malgrat perdre´s aquest mundial, l´Adriana ha participat en sis campionats del món i n´ha guanyat quatre amb les Águilas, com s´anomena la selecció Argentina, una estadística brillant. «He tingut la sort d´estar entre dues generacions excel·lents de jugadores».
El del 2014 va ser l´últim Mundial per La Enana, com l´anomenen afectuosament les seves companyes «perquè no és que sigui gaire alta» diu entre rialles. «Jo en principi em vaig retirar el 2014. Vaig dir que ja havia complert una etapa amb la selecció». De cara a jugar el Mundial d´aquest estiu, amb un somriure còmplice, assegura que «si em truquen i es donen les condicions necessàries, crec que m'ho plantejaria».
