Estel Puiggròs, una manresana de 14 anys que estudia tercer d’ESO a l’Escola Joviat, és una de les jugadores estatals amb més projecció, tal com demostra la seva convocatòria per a la selecció espanyola sub-15, amb la qual va debutar a final de març en un torneig a Saragossa.

El seu partit més destacat va ser davant El Olivar aragonès, en el qual va aportar 19 punts en el triomf del seu equip per 88-34. Pel que fa al club, Puiggròs és una de les jugadores importants en el cadet A de la Joviat, que aquest cap de setmana es pot classificar per a la final a quatre de Preferent, el màxim nivell català.

Quan vas començar a jugar a bàsquet?

Vaig començar a jugar-hi ja des de ben petita, quan tenia sis anys. El meu germà hi jugava i jo també m’hi vaig enganxar.

Ho combinaves amb algun altre esport?

Sí, també vaig jugar a futbol, però al final vaig haver de triar i em vaig decantar pel bàsquet.

Aquest any jugues en el cadet A de la Joviat, que aquest cap de setmana es juga l’accés a la final a quatre de Preferent. Creus que hi podreu arribar?

Crec que sí, però ens hi haurem d’esforçar molt i treballar fort per aconseguir-ho. Al principi de temporada el nostre objectiu era mantenir la categoria, i ho vam aconseguir dues jornades enrere. Per tant, si juguem la final a quatre serà un gran premi per a nosaltres.

Com valores la teva etapa a la Joviat?

Estic molt contenta aquí, ja que els tècnics i les companyes em tracten molt bé i hi estic aprenent moltes coses. Espero seguir aquí tant temps com sigui possible.

Quan et van convocar per formar part de la selecció espanyola sub-15, què vas sentir?

Quan m’ho van comentar els entrenadors del club em vaig sorprendre molt, la veritat és que no m’ho esperava gens.

En un partit davant El Olivar vas fer 19 punts en 17 minuts.

Era un dels primers partits i el vaig afrontar amb molta energia, i gràcies a això vaig fer un bon partit. Però en els últims enfrontaments estava cansada, ja que vam jugar set cops en tres dies.

Dos d’aquests partits els vas jugar contra equips de categoria júnior. Vas notar el fet de jugar contra noies més grans?

Sí, sobretot ho vaig notar en la resistència i en el nivell físic de les júniors, que en aquests aspectes eren molt superiors.

També et van convocar per a la selecció catalana...

Sí, de moment som 20 jugadores i només hem fet dos entrenaments. Al final de temporada farem tres entrenaments més i un campus. Després ens comunicaran si som entre les 12 escollides o no per jugar un campionat el gener.

Creus que seràs una de les 12 escollides?

Si m’esforço, crec en les meves possibilitats i gaudeixo jugant i entrenant-me crec que tindré les meves possibilitats de ser una de les 12 seleccionades.

Com van ser aquests entrenaments amb la selecció?

Van ser durs i estranys, ja que totes ens coneixíem d’haver jugat les unes contra les altres, però encara ens havíem de conèixer més sobre la pista.

Quins són els teus punts forts com a jugadora? I els dèbils?

Crec que tinc facilitat per dominar la pilota, dirigir l’equip i en els un contra un. En canvi he de millorar la defensa, ja que quan em superen, em costa molt recuperar la posició.

Quins objectius de futur tens?

M’agradaria poder entrar a la selecció catalana i a l’espanyola, i treballaré per assolir-ho.

Tens algun referent?

Sí, m’agradava molt en Michael Jordan, i ara el meu preferit és Stephen Curry.