Barça 60Sporting de Gijón
 

El Barça reacciona amb els xiulets i s'abona a les golejades finals

Els blaugrana, amb tres penals a favor i lluny de la seva millor versió, superen l'Sporting gràcies a l'aparició de Leo Messi i la punteria de Luis Suárez

24.04.2016 | 08:13
El Barça reacciona amb els xiulets i s'abona a les golejades finals

El Barça va recordar ahir el pacient que sobreviu amb fortes dosis d'adrenalina, amb greus símptomes negatius que amaga a còpia de gols, aferrant-se a la vida, el títol de lliga, amb golejades irreals. Els de Luis Enrique van tenir moments de joc molt preocupants al Camp Nou, i només la falta de qualitat de l'Sporting va evitar una desgràcia. Durant molts instants, semblava com si els jugadors del Barça es reservessin, com si haguessin oblidat l'eliminació al Vicente Calderón i creguessin que dimarts tenen un compromís europeu.

Abans del duel d'ahir quedaven només quatre partits per acabar la lliga, i els blaugrana sabien que el Madrid i l'Atlètic no havien fallat i continuaven la seva persecució, cadascú amb el seu estil, a força de genialitats els blancs i amb fe i orgull els matalassers. Però ni el perill de dos depredadors al clatell va tensar un Barça que es va adormir després de 10 minuts intensos. Messi va aprofitar un mal refús del porter Cuéllar per col·locar amb el cap l'1-0.

Ningú com l'argentí per entendre el joc i l'ànim dels blaugrana. L'entrenador és Luis Enrique, però el cor i el cap de l'equip és de Messi. Després del seu gol, es va dedicar a passejar, com un servidor va fer durant el dia, canviant les parades de llibres i roses per la gespa del Camp Nou. Solidaris, els seus companys el van acompanyar en la migdiada. Per sort, davant hi havia un Sporting que no s'ho va creure. Els d'Abelardo miraven el marcador i quan es van adonar que l'1-0 era real i que els jugadors que tenien davant eren humans l'àrbitre mirava el rellotge.

Abans, el gest més agosarat dels visitants, que van gaudir d'una doble ocasió prèvia a la mitja part. Primer Mascherano i després Gerard Piqué van evitar que els asturians igualessin el marcador traient la pilota des de la mateixa línia de gol.

La revolució dels xiulets
El descans no va canviar res sobre la gespa, però sí a la graderia, on els aficionats es van cansar de veure els seus jugar a mig gas. No és fàcil escapar-se el dia de Sant Jordi per anar a l'estadi, i més d'un se'n devia penedir veient l'apatia dels blaugrana.

Entre la incertesa va entrar Alves per Roberto, sense reacció del públic, que va esclatar quan el trident va desaprofitar un contraatac clar. Els xiulets (reduïts i posteriorment substituïts per crits de "Barça! Barça!") van despertar Messi, que va prendre consciència del mal joc de l'equip i va decidir canviar-lo.

Amb un parell d'arrencades elèctriques va activar els seus companys i va espantar els jugadors de l'Sporting, que, com si haguessin vist el que passaria, es van anar tancant al darrere.

L'argentí va filtrar una passada per Iniesta dins l'àrea, i aquest la va allargar fins a Luis Suárez, que en fora de joc va fer el segon. El gol va calmar la graderia, que des d'aleshores ja només es va centrar en Neymar (a qui se li està posant cara de Robinho), i va acabar d'enfonsar del tot qualsevol esperança dels de Gijón. I el dia del llibre, no podia faltar un relat surrealista com el que van regalar l'àrbitre i els jugadors de l'Sporting posteriorment.

En 10 minuts, Clos Gómez va escriure el seu capítol dins del partit assenyalant tres penals: el primer, claríssim, el va transformar Suárez, com també el segon, més dubtós. El tercer, surrealista, el va convertir Neymar, que va firmar la pau amb la graderia. El set, el va tancar Suárez.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema