El Barça va estar aquest diumenge molt a punt de ser ja campió de lliga. Li va faltar un gol del València al Bernabéu, ja que l'Atlètic va perdre al camp del descendit Llevant. Els blaugrana hauran de resoldre en l'última jornada al camp d'un Granada el qual es va salvar matemàticament ahir en guanyar a Sevilla. Tot i això, l'equip de Luis Enrique haurà d'estar atent per no deixar-se sorprendre. Ahir, contra l'Espanyol, no va tenir rival i va acabar vencent per aixafament del contrincant.
Els locals van dominar absolutament durant tota la primera part, però van tornar a ser víctima de l'ansietat que li sobrevé cada cop que juga contra l'Espanyol. Els blanc-i-blaus aconsegueixen fer sortir de polleguera els blaugrana, sobretot un Messi que s'entesta a fer accions individuals que ridicultizin els rivals quan el més intel·ligent seria deixar anar l'esfèrica amb rapidesa. A la primera meitat, l'argentí va fer el gol, va veure una targeta, cosa estranya, i va marxar del camp encarat amb el col·legiat per la seva permissivitat.
Perquè fins al gol, al minut 8, havia passat poc. Si de cas només una entrada de vermella d'Hernán Pérez a Mascherano. El Barça va disposar de tres faltes directes a la frontal de l'àrea en el primer quart d'hora. Messi va clavar la primera a la xarxa, tal com havia fet a la Copa, en un xut en què Pau hauria pogut fer alguna cosa més. Els dos llançaments directes següents van anar fora, d'ell mateix i de Neymar. Intercalat, un gol mal anul·lat a Rakitic per fora de joc que ho hauria sentenciat ja tot.
Massa duresa
El cert, però, és que el joc del Barça en la primera part va ser poc vertical. Només Messi, en rematar fora una centrada de rabona d'un gris Neymar, hauria pogut fer el segon. L'Espanyol, sense fer res de l'altre món i amb moltes faltes, aconseguia mantenir el rival lluny de la seva àrea i fins i tot es va acostar en una centrada que va refusar malament Ter Stegen i en què la rematada final de Diop va ser aturada pel porter alemany. Gairebé a continuació, en el contraatac, Rubén Duarte va travar amb claredat Messi i el va fer caure a l'àrea després d'un rebot a xut de l'argentí, però Gil Manzano se'n va desentendre. Un motiu més per fer crispar el davanter. Abans del descans, l'Espanyol va veure com Mascherano lesionava Caicedo, que no va sortir a la represa.
Passejada triomfal
A la segona meitat no hi va haver color. L'Espanyol s'havia buidat i, sense el seu millor home, va ser víctima del rival des del minut 6, quan Alves va robar una pilota a Diop, la va cedir a Messi i aquest la va picar perquè Suárez afusellés Pau.
El porter espanyolista, que no va fer cap aturada en tot el partit, se les va tornar a tenir amb el davanter uruguaià, però aquest en va sortir triomfador, perquè deu minuts després li va fer un altre gol, aquest amb empenta prèvia a Javi López en la rematada de cap d'un servei de cantonada.
En aquest moment del partit, l'atenció se centrava més en el que passava als altres camps que no pas al blaugrana. Galca va intentar tapar espais amb l'entrada de Rober Correa i situant una defensa de cinc, però Pau va col·laborar amb la causa local sobre la mitja hora en no atrapar una centrada fàcil de Neymar i permetre que Rafinha, que ja havia entrat al camp a donar descans a companys, fes del quart. Encara hi va haver temps per a la maneta, en una combinació entre el trident. Messi pica a Suárez i aquest centra perquè un Neymar més encertat en aquesta fase fes el cinquè.
Els darrers minuts van servir, simplement, per mirar el Bernabéu i veure que no hi hauria, encara, festa. El Barça necessitarà el triomf a los Cármenes dissabte per lligar un títol que ja hauria hagut de caure fa dies.
