Després d´un lustre d´un excés de decepcions i frustracions, Toni Elías ha tornat a guanyar curses. Amb l´equip Yoshimura Suzuki, al campionat americà de Superbikes, tres triomfs en sis proves. L´estat de Virgínia, aquest cap de setmana, acollirà les dues properes curses.

S´ha acostumat a anar i tornar dels Estats Units cada quinze dies?

No, la veritat és que són viatges que et deixen baldat; són durs per al cos. Aquest serà el cinquè en dos mesos, però ara m'hi quedaré fins al juliol: vénen diverses curses molt seguides i l'equip també vol que fem tests entre proves.

Com va sorgir la possibilitat de córrer el campionat americà de Superbikes?

Va ser la casualitat, quan menys m'ho esperava. Érem ja gairebé al mes de març i sobre la taula tenia alguna proposta, però no era gaire engrescadora, no m'omplia gens i estava rumiant de forma seriosa la retirada. Els últims han estats anys molt decebedors, de problemes als equips pels quals he passat; algun em va deixar penjat a mitja temporada. Aleshores, a través de persones que havien treballat amb mi a l'equip italià de Pramac, va arribar la proposta del Yoshimura Suzuki. Però, en principi, era per fer un test de pretemporada, volien agafar informació i prou. Tenien un dels pilots, Jake Lewis, lesionat. Em va semblar interessant, eren tres dies sencers d´entrenament. Vaig anar a Austin, a Texas.

I com va anar?

Sembla que els va agradar molt la meva feina, i jo també vaig quedar content amb ells. Per això vaig acceptar quan em van proposar de córrer amb ells en els dos primers caps de setmana del campionat, quatre proves, dues mànegues per circuit. I són motos que tenen mil centímetres cúbics.

Els resultats, tres victòries en les quatre primeres proves als Estats Units, el van sorprendre?

Una mica sí, jo esperava fer-ho bé però a Austin, al Circuit de les Amèriques i el mateix cap de setmana que hi havia el mundial de MotoGP, tot va sortir com una seda, i vaig vèncer tant el dissabte com el diumenge. I l'equip estava molt content perquè feia tres anys que no pujava al podi; jo encara més, en feia sis que no guanyava cap cursa! Sí, va ser molt especial. Després, a Atlanta, també vaig ser el vencedor d´una de les proves, i en l´altra vaig caure quan lluitava pels primers llocs.

Quina va ser la reacció del seu equip davant aquests resultats?

Em van fer l´oferta per estar tota la temporada amb ells i jo la vaig acceptar. És una gran oportunitat, i la voluntat de tots és la de poder lluitar pel títol. És cert que a Nova Jersey els resultats no van ser tan bons, em va afectar de forma molt negativa la pluja i el fred.

Què ha passat amb Jake Lewis, el pilot al qual vostè substituïa?

Encara no està recuperat del tot de les fractures que es va fer, a la mà i l´espatlla. Però quan estigui a punt ell, ell estarà en un segon equip, jo continuaré com a pilot oficial al costat de Roger Hayden.

El germà de Nicky Hayden, qui va ser un campió a MotoGP quan vostè hi corria...

Sí, el Nicky m'havia parlat d'ell quan havíem coincidit al mundial, i em deia que era el millor pilot de tota la família, i són uns quants germans els que s´hi dediquen. Amb el Roger tenim edats similars i la relació és molt bona, tots dos estem ben situats en la lluita per aquest campionat de Superbikes, mirem de compartir informació.

En aquesta categoria en la qual està corrent, la majoria de pilots són molt veterans?

Hi ha una mica de tot entre els 29 que som a la graella. El líder en aquests moments Josh Hays, que és una institució i ha vençut en cinc ocasions el campionat de Superbikes, sí que és gran, ja té 41 anys. Però, per exemple, el segon classificat, Cameron Beaubier, en té 23.

El circuits són molts diferents dels d'Europa? Hi ha ambient?

Són divertits, per les pujades i les baixades que tenen, els desnivells són bèsties, alguns fins i tot més que el famós Llevataps de Laguna Seca, has d´anar amb compte! I pel que fa als seguidors, els ambients són molt diferents segons els llocs. A Nova Jersey es veia que hi havia molta gent que arribava el mateix dia de les ciutats grans que hi ha al costat, com Nova York. En canvi, en el d´Atlanta es veien més caravanes, famílies que hi feien estada.

Com es troba en el Yoshimura Suzuki, com valora el tracte?

Mai no m'havien tractat tan bé, amb tantes atencions, com als Estats Units. Són japonesos americans, i el contacte amb la fàbrica Suzuki és directe. Córrer a un equip oficial es nota molt, és un salt de qualitat en qualsevol categoria. Només ho he tingut ara i el 2010, quan vaig ser campió del món. Després de les proves a Virgínia anem al circuit que té Dunlop per fer un test sobre aigua: mullen la pista amb rec per aspersió, per millorar el rendiment tant de Roger Hayden com el meu en moll. Estan atents a tots els detalls.