L'ICL Manresa juga el seu darrer partit de la temporada al pavelló del Congost amb desig compartit per jugadors i aficionats de posar el colofó amb la permanència. Hi ha un altre compromís per tancar la lliga, diumenge vinent en pista del Laboral Kutxa, però tothom sap que avui és la darrera ocasió i que no es pot tornar a fallar a casa com fa set dies davant del Sevilla, que era també un rival que no tenia res en joc i es va endur la victòria.

Hi ha l'opció que el Manresa se salvi de forma matemàtica (que ja no pugui quedar dels dos últims de la classificació a l'ACB) si minuts abans d'acabar el partit contra el cuer Gipuzkoa, l'Estudiantes perd amb el Barça. El partit a Madrid ha de començar mitja hora abans; en tot cas l'entrenador de l'ICL porta dies repetint que no estaran gens pendents del que passi a la pista del Barclaycard Center. "Es parla molt de probabilitats, i jo em fio de les possibilitats. Tan possible és que l'Estudiantes guanyi el Barça com que nosaltres perdem aquí amb el Gipuzkoa. Tothom pensa en la festa però els aficionats han de venir pensant que és un partit que ens costarà molt de guanyar, que hi haurà una hora i tres quarts llargs de lluita, qui pensi amb un altre escenari, s'equivoca".

Ibon Navarro ha recordat que "en aquesta lliga tan sols hem vençut en quatre partits a casa. A Bilbao, en el nostre darrer partit, vam fer una molt bona feina en defensa els 40 minuts; però en atac vam estar massa imprecsisos, sobretot quan van arribar els moments decisius. Ens vam oblidar de jugar en equip, vam voler decidir de forma massa individual. Ho hem de corregir si volem guanyar".

Els perills del Gipuzkoa

L'ICL Manresa té força motius per buscar la victòria avui i per agafar la revenja del partit de la primera volta, quan els bascos li van clavar una pallissa de 19 punts a Illumbe (89-70), un average que no s'ha de recuperar perquè el Gipuzkoa ha quedat encallat en 5 victòries (ha guanyat només un dels seus últims 13 partits disputats).

Però a la plantilla basca hi ha elements capaços de complicar la vida a l'ICL, com el base Llompart, l'exmanresà Jordi Grimau, Marcus Landry, Zoran Vrkic i els potents Doblas i Otegui. I no cal guanyar cap guerra, només el partit.