L'Atlètic de Madrid tindrà aquesta nit l'oportunitat d'igualar una estadística peculiar: la de l'èxit en les revenges de finals de competicions europees de clubs. Des que aquestes van començar, a mitjana dècada dels cinquanta del segle passat, hi ha hagut fins a onze possibilitats en què l'equip derrotat ha pogut reparar el dany i vèncer el seu botxí. De totes elles, en cinc ocasions s'ha consumat la revenja i en sis s'ha mantingut el mateix guanyador. La venjança europea, per tant, és un tir a l'aire en què pot sortir tant cara com creu, i no hi ha manera estadística de saber si qui ha guanyat el primer partit, com va passar el 2014 amb el Reial Madrid (4-1 a Lisboa), té més possibilitats de vèncer en el seu retrobament amb la víctima d'aleshores, o no.

Dos anys, període repetit

De les onze vegades que s'ha donat aquesta repetició de la final, curiosament en tres ha succeït amb dos anys de diferència, com és el cas d'avui a Milà, en la final de la Lliga de Campions. D'aquests tres casos anteriors, en dos ha guanyat el mateix equip i només en un ha tingut lloc la revenja desitjada. Va ser en la final de la Lliga de Campions del 2007, quan el Milan va vèncer el Liverpool per 2-1 a Atenes, amb dos gols d'Inzaghi i un de Kuyt per als anglesos. Dos anys abans, els italians havien deixat escapar un títol que tenien a la butxaca a Istanbul. Guanyaven al descans per 3-0, amb gols de Maldini i dos de Crespo. Les anotacions de Gerrard, Smicer i Xabi Alonso van conduir a uns penals en què el porter Dudek va catapultar els reds.

En dos casos més, però, la diferència de només dues temporades no va fer que les ganes de revenja del perdedor tinguessin més pes. El 1978, el Liverpool va derrotar el Bruges a la final de la Copa d'Europa de Wembley gràcies a un gol de Kenny Dalglish. Dos anys abans, els anglesos havien vençut els belgues, a doble partit, a la final de la Copa de la UEFA. El cas de defensa més recent el va protagonitzar el Barça de Guardiola, que el 2009 i el 2011 va vèncer el Manchester United, a Roma i a Londres, per la mateixa diferència de dos gols. Curiosament, aquests dos equips són els únics que han jugat tres finals. En una d'anterior, de la Recopa, el 1991, els red devils van vèncer a Rotterdam per 2-1, amb dues anotacions de Hughes i una de Koeman. Es pot dir, per tant, que amb la victòria del 2009 a Roma, el Barça sí que es va revenjar d'una derrota, fet que no va poder assolir el United dos anys més tard.

Un sol cas per al Madrid

Dels dos participants en la final d'avui, el Madrid va defensar amb èxit una supremacia. Va ser a les beceroles de la Copa d'Europa. Els blancs van vèncer els francesos de l'Stade de Reims per 3-2 a París en el primer campionat disputat, el 1956, i tres anys més tard van fer el mateix, per 2-0, a Stuttgart.

A part de les dues vegades en què el Barça i el Liverpool van aconseguir dues victòries en la final contra el mateix adversari, i la del Reial Madrid de Di Stéfano, també trobem que el Milan va derrotar el Benfica a Wembley, el 1963, amb dos gols d'Altafini i un d'Eusebio. Els llombards també van superar els lisboetes 27 anys més tard al Prater de Viena, amb un solitari gol de Frank Rijkaard. Aquell triomf del Milan, el 1990, representa l'última vegada que un equip ha repetit títol durant dues temporades seguides a la Copa d'Europa. Aquest any es mantindrà la tradició.

La 'vendetta' i els italians

A l'altra banda d'aquesta història, els equips que s'han trobat més vegades en situacions de revenja consumada, tant a favor, com en contra, són els italians. Abans de l'episodi amb el Liverpool, el Milan va haver de patir la ira de l'Ajax. L'havia derrotat per 4-1 el 1969 a la final del Bernabéu. En els holandesos començava a despuntar un jove Cruyff. Trenta-sis anys més tard, un gol de Kluivert a Viena donava el guardó al conjunt de Van Gaal.

Pel que fa a la Juventus, va perdre una final de Champions a Munic contra el Borussia Dortmund (3-1) després d'haver vençut el mateix equip en una UEFA a doble partit quatre anys abans. L'any anterior, en canvi, els penals li havien servit per revenjar-se de l'Ajax, que l'havia guanyat el 1973, en una final a Belgrad, amb un gol de Rep.