Loles Vives planteja el que és el seu primer llibre com un guia per poder-se mantenir en forma, tot i els estralls de l´edat. Hi aporta tot el seu coneixement com a atleta d´elit, la primera a baixar dels 12 segons a Espanya i que continua en actiu com a veterana, amb uns excel·lents resultats com ho deixa clar el títol de campiona europea de salt de llargada en la categoria de +55 anys, a Ancona. A més té de bagatge la seva preocupació per aconseguir inculcar a tothom la importància de la dieta, amb molts anys treballant en nutrició. Viu a Madrid des de ja fa dues dècades, però divendres serà a Manresa, a la sala d´actes del Casino, per presentar el seu llibre Pacta con el diablo i mantenir una xerrada amb el seu coetani i bon amic, el doctor Albert Estiarte, i el director de la seva editorial, Carlos Ramos. L´acte s´encetarà a les 19.30 h.

D´entrada, el títol del seu llibre crida l´atenció. Va caldre que hi donessin moltes voltes? És seu o bé li van proposar a la seva Editorial Córner?

No, és meu. I ja duia un procés de producció ben avançat, tenia una idea d´expressar de forma clara i molt didàctica allò que crec que és essencial per poder tenir el cos en una bona forma. Estàvem fent un viatge en cotxe per França, amb el Martí, el meu marit, i vaig llegir en una ampolla d´aigua mineral Evian el lema «For ever young« (Sempre Jove) i d´aquí em va venir al cap el que diem quan una persona fa molt bona impressió, encara que ja sigui gran, diem que sembla que ha pactat amb el diable. La idea va ser oferir unes normes a seguir per ajudar-nos que el pas del temps es noti menys. La veritat és que, en tenir el títol escollit, també el llibre va canviar d´orientació, amb text més punyent i directe. El Martí em va ajudar molt en això, amb unes paraules que recullo just abans de l´inici del llibre, en la dedicatòria.

Què li va dir?

Ja en tenia més de la meitat fet i li vaig deixar perquè el repassés. El seu comentari va ser «és genial, però l´has d´escriure una altra vegada». Em va dir que era massa pla i poc atractiu, i tenia raó.

Quina va ser la motivació que la va impulsar a escriure?

Pensava molt en el meu fill, el Martí júnior, que té 31 anys, que és músic, el cantant del grup Mucho, que havia estat atleta però que en els darrers temps no es cuida tant com jo voldria, com sí que ho fa la Marta, la meva altra filla, que juga a futbol al Rayo Vallecano. Però el Martí ha guanyat uns quants quilos i, al meu entendre, beu més cervesa de la que li convindria. I el llibre, que va adreçat a homes i dones de més de 30 anys, pot semblar que tingui més incidència en persones més madures però m´agradaria que influís en més joves, quan la majoria té tanta seguretat en si mateix que no pensa en la salut. A més, sense que jo ho sabés, Mucho ha editat un nou disc que té per titol Pidiendo en las puertas del infierno. La broma ha estat inevitable. Som una família diabòlica!

Dóna, en 10 punts, bases a seguir...

Sí, serien clàusules a firmar amb un contracte amb el diable. Són fer exercici, enfortir músculs, saber descansar, no maltractar articulacions, no forçar l´esquena ni el cor, menjar de tot però ss, controlar el pes, no provar les drogues, passar regularment els controls necessaris i ser feliç o, com a mínim, intentar-ho.

Si s´hagués de quedar només amb un parell o tres d´aquests 10 punts, quins escolliria?

Els bàsics són moure´s i menjar bé, sa. M´agradaria trasmetre com a missatge que mantenir-se jove depèn molt de cadascú, hi podem posar moltíssim de la nostra part si en som conscients. El model de vida que seguim pot ser la nostra millor medicina.

Com va néixer l´interès que té per la dietètica?

De formació sóc biòloga, és el que vaig estudiar, tot i que després he fet moltes altres coses, com és el cas de Gymhome, una agència d´entrenadors personals a domicili. Vaig instruir-me en nutrició, també vaig fer un màster, tot i que jo en parlo amb humilitat perquè no em tinc per una gran experta però sí que aporto la meva experiència en l´esport. Personalment em van enriquir les tres temporades en les quals vaig col·laborar a La Xarxa Ràdio amb un espai d´esport i salut. Era cada dissabte, i em va donar l´ocasió d´aprofundir i tractar molts temes a banda de parlar amb persones i professionals interessants.

Personalment, el seu camí com a atleta veterana està sent d´èxit. Com es va enganxar de nou a aquesta passió?

Des de fa temps, tinc problemes d´esquena i tenia una opinió d´un metge que em recomanava fer molt repòs i poca activitat física. No en vaig quedar convençuda, i en consultar-ho amb un altre metge, que és el que em porta actualment, l´opinió va ser oposada. Ell em va dir que aquesta esquena potser sí que l´haurem d´operar més endavant, però en aquests moments no et fa mal l´activitat esportiva, més aviat al contrari.

I els resultats en aquests últims anys són més que satisfactoris, fa uns mesos va aconseguir l´or en el campionat d´Europa...

Sí, va ser en pista coberta, l´abril passat a Ancona i en la prova del salt de llargada, que és on guanyo ara més competicions. Estic dins el grup de +55 anys, i aviat tornaré a canviar, al de +60, un grup dins del qual també espero poder estar ben classificada.

Deu estar ben assabentada també de la brillant permanència a la Divisió d´Honor de l´equip absolut femení del Club Atlètic Avinent Manresa?

I tant, estem molt en contacte i em vaig alegrar que guanyessin a Valladolid i continuïn un any més entre les millors, estan fent molt bona feina al club. Jo m´entreno a Madrid amb Blanca Garcia, que competeix pel CAM en javelina. En categoria de veteranes, al CAM ja hem sigut campiones d´Espanya diverses vegades.