El Barça tanca la segona temporada en blanc i pot liquidar l'era Pascual

Un gran Sergi Llull lidera el Madrid cap a la seva segona lliga consecutiva en un partit igualat

23.06.2016 | 00:00
Sergi Llull, el millor jugador del seu equip en la final, amb el trofeu de la lliga Endesa

Les dues darreres jugades ofensives del Barça d'ahir són un exemple clar de la diferència d'intensitat actual entre el Barça i el Madrid. Ante Tomic va rebre dues pilotes sota mateix de la cistella amb l'única oposició de Rudy Fernández, un jugador que, tot i tenir bones característiques defensives, mesura 21 centímetres menys que el croat. Aquest, enlloc de fer valer els seus 217 centímetres i esmaixar amb contundència, deixa safates condescendents que se surten de dins i el Madrid acaba capturant el rebot.
La duresa dels blancs, a més de la seva gran mentalitat ofensiva, és el que marca la diferència actual entre els dos grans del bàsquet estatal, el que determina que el Madrid hagi guanyat una Eurolliga, dues lligues, dues Copes i un Mundial de clubs en dues temporades i el Barça dues Lligues Catalanes i una Supercopa. Davant d'aquesta situació, és necessari un canvi i se suposa que el d'ahir va ser l'últim partit de Xavi Pascual a la banqueta barcelonista després de vuit anys i mig. Ahir, el portal Eurohoops donava per fet el fitxatge de Sarunas Jasikevicius en el seu lloc.

Plantant cara
De tota manera, no es pot exercir una crítica gaire dura sobre el partit d'ahir. El Barça va plantar cara i va manar en el marcador durant gairebé tres quartes parts de l'enfrontament. En aquesta ocasió, el tècnic de Gavà va rotar més la banqueta i va donar minuts a jugadors condemnats a l'ostracisme fins ara com Lawal o Arroyo, se suposa que per mantenir la intensitat física. Així, després d'un inici d'avantatges curts locals, entre Satoransky i Tomic es van combinar per arribar a tenir set punts de diferència (19-26) amb els quals va acabar el primer quart.
En el segon, va començar l'aproximació del Madrid de la mà d'unes bones accions de Sergio Rodríguez i de Nocioni i, sobretot, d'un Llull omnipresent. L'exjugador del Bàsquet Manresa, que per segon any ha estat el més valuós de la final, és el cor del Madrid avui en dia, l'home que esperona l'equip quan les coses van pitjor. Ahir va aparèixer en moments puntuals. El primer va ser quan el Madrid va fer la primera remuntada i es va situar per davant (40-39) i el segon en l'estrebada que seria decisiva, la del tercer quart. Després del 60-60, el menorquí va impulsar els pivots a establir el 72-65.

Última espernegada
El millor que es pot dir del Barça ahir és que no es va rendir. Es va tornar a acostar a un punt (74-73) de la mà de Doellman, però un triple de Sergio Rodríguez (83-77) li va fer molt mal. Els tirs lliures i algun bàsquet de Thompkins van mantenir un marge de seguretat per als locals (87-80) que Doellman va escurçar (87-84 a 38 segons). Però aleshores van arribar els tirs lliures de Rudy i Llull i la poca contundència de Tomic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema