Marc Martínez jugava al Gimnàstic de Manresa quan, amb 11 anys, el Barça el va fitxar per a les categories inferiors. Als 20 va incorporar-se al Valladolid B per intentar arribar a Primera més ràpidament. Conquense, Águilas, Roquetas, Sant Andreu, Nàstic, Osca i Lleida són els equips on ha jugat aquest migcentre de Navarcles, que afronta el seu enèsim projecte a la UE Llagostera.

Com va ser l´etapa al Barça?

La millor època de la meva vida, segur. Vaig coincidir amb Messi, Piqué, Cesc i Pedro a l´equip, i amb Iniesta i Valdés a La Masia. Quan surts del Barça t´adones que és un altre món. Vaig estar-hi 9 temporades i puc dir que em penedeixo d´haver-ne marxat. Amb la maduresa dels anys viscuts al futbol, penso que el Barça és un club del qual t´han de fer fora.

Perquè va marxar?

Vaig tenir una lesió molt greu. Em van detectar un tumor a la tíbia i vaig estar 12 o 13 mesos sense jugar, un any sencer. L´any següent, jugadors dos anys més joves que jo van pujar al Barça B, i a mi em van oferir renovar pel Barça C, a Tercera Divisió. Em van assessorar dient que al Valladolid tindria moltes més opcions d´arribar a Primera Divisió, que allà aniria sobrat, que jugaria molt...

I es va precipitar...

Sí. Amb els anys he après que el Barça és un club que t´ha de fer fora, perquè després ja tens temps d´anar a qualsevol altre. Però era jove, et deixes assessorar; aquell moment no sabia què hi havia fora del Barça, i t´adones que els altres clubs no tenen res a veure quant a tracte, recursos, estudis...

I com va anar a Valladolid?

Vaig anar al filial del Valladolid dues temporades, tot i que sempre entrenava amb el primer equip, però no vaig arribar a debutar. Aquella època hi havia Mendilibar d´entrenador, i el primer equip va fer una molt bona temporada i va aconseguir l´ascens a Primera, però com que vaig veure que tampoc jugaria gaire, vaig començar a voltar fins que me´n vaig cansar. Vaig dir al representant que volia tornar a Barcelona i vaig fitxar pel Sant Andreu, on vaig fer una gran temporada i em va arribar una oferta de l´Osca de Segona Divisió. Vaig estar dues temporades a l´Osca i vaig tornar al Nàstic de Tarragona i al Lleida, fins ara.

Què el va fer decidir fitxar pel Llagostera?

La decisió de deixar el Lleida la tenia clara només acabar la temporada, perquè estava segur que la continuïtat de la plantilla seria nul·la. El que m´importava era que es pogués quedar un gruix de la plantilla i l´entrenador, que ja sabíem des de feia temps que marxaria, i com que no va succeir això, vaig decidir marxar.

Ha viscut un any molt dur...

Sí. D´un desgast psicològic molt fort. Hi ha gent en aquell vestidor que ho ha passat fatal. Han estat 6 mesos sense cobrar, i hi ha jugadors que tenen fills, hipoteques, etc. Ha estat molt dur, però també penso que això és el que ens ha dut a competir fins a l´últim moment per ascendir a Segona Divisió. Hi ha hagut un moment que el diàleg amb la directiva no existia, i això ens ha unit i hem fet un grup increïble. Jo no havia viscut mai en un vestuari així, i fa molts anys que sóc a Segona B i Segona A; no m´havia trobat mai un grup tan humà i ple de generositat. I el que em duia a continuar al Lleida era saber que almenys 10 persones com aquestes s´hi quedarien, però en saber que ni els que tenien contracte, que eren 5 o 6 només, es quedarien, vaig decidir escoltar ofertes, perquè quan no confies en algú és difícil que et retornin aquesta confiança en pocs mesos, i la pretemporada comença d´aquí una setmana. La veritat és que jo vaig viure una situació semblant quan era a Múrcia, però veia en el president un home que es deixava la vida per aconseguir diners, parlava amb empreses, venia un dia i ens donava 200 euros a cadascú, el que podia. I veus que la persona està patint i està fent el que calgui, però la directiva del Lleida es va tancar, vam rebre amenaces, i ens feien firmar documents per no denunciar el club a canvi de cobrar. A l´entrenador li van prendre les claus de l´estadi, i la feina de veure vídeos, analitzar els rivals, i preparar els entrenaments l´havia de fer des de casa. Es van posar totalment en contra nostre quan ells eren els responsables d´aquesta situació tan crítica.

I tot i així gairebé van assolir l´ascens a Segona Divisió...

La veritat és que va ser molt cruel. Estàvem tan i tan segurs que pujaríem... Arribar fins on vam arribar en una situació com la nostra és molt gran. Qualsevol altre equip, en la mateixa situació, hauria acabat desè de la lliga i al juny hauria tornat a casa a descansar. Però ens havíem fet tan forts en aconseguir tot això que estàvem segurs que guanyaríem. Però no va poder ser, vam arribar als penals, i ens vam jugar tota una temporada en 5 xuts. L´equip i l´entrenador es mereixien aconseguir aquest ascens, però no va poder ser. Vam acabar destrossats, aquell dia.

Té ganes de poder començar la temporada al Llagostera?

Moltes. L´entrenador ja m´ha trucat i m´ha explicat la idea, i això em fa sentir important des del principi. Estan fent bons fitxatges i sembla un projecte molt interessant, amb bons jugadors de la categoria. Crec que farem un bon equip i serà un gran any.