Marc López Suades, de 19 anys, s'ha convertit en un dels corredors amb més projecció de l'orientació en bicicleta. Per als neòfits, les curses d'orientació en bicicleta consisteixen "en circuits que en l'inici dels quals et donen un mapa, on hi ha unes fites, que poden tenir un ordre que hagis de seguir o no. El guanyador és el que arriba el més ràpid possible de l'inici al final, passant per totes les fites", explica el de Sant Vicenç de Castellet.

Hi ha diferents categories: juvenil, júnior, sènior B i sènior A, i actualment López és en la categoria júnior, que engloba les edats dels 17 als 20 anys, "per tant, aquest és el meu últim any de júnior abans de passar a sènior A, la màxima categoria i la més competitiva".

López va començar a competir en aquestes curses d'orientació fa aproximadament un any. " Sempre se m'ha donat bé el tema d'orientació, tot i que mai ho havia fet sobre mapes, però vaig fer el cicle formatiu d'activitats fisicoesportives en el medi natural a la Joviat, on vam treballar alguns aspectes de l'orientació, que em van anar molt bé per competir. Vaig provar-ho en una cursa que es feia aquí a Catalunya, vaig veure que se'm donava bé i vaig aprofitar-ho".

El santvicentí era un amant de la bicicleta, però va fer el salt a l'orientació, un esport on s'alternen dos factors com són la potència física i la psicològica: "mentre tu estàs sobre la bici, el cervell automàticament ja està pensant on ha d'anar. Quan passes per una fita, ja estàs pensant com arribar a la següent. A part de ser físic, perquè estem parlant de l'explosivitat d'una cursa, el tema psicològic també es molt important. Per entrenar-ho, fem alguns exercicis tècnics com llegir mapes. Jo domino més la bici que la lectura, i es juga amb aquests factors, potser hi ha corredors que no són tan ràpids amb la bici però són més àgils en la lectura de la ruta. I s'han d'entrenar els dos factors".

Tipus de curses

Hi ha diferents tipus de curses segons la llargada i els traçats. Així, ens trobem competicions de distància mitjana, distància llarga i esprint. "La diferència entre aquestes tres modalitats és la distància, les traçades i l'elecció de la ruta. En distància mitjana estem parlant d'una durada d'entre una hora i una hora i mitja. En distància llarga solen durar unes dues hores i l'esprint sol ser de 20 minuts. A mi se'm dóna millor la distància mitjana, per com m'entreno, és una de les distàncies on crec que al mundial tinc més opcions".

I és que, gràcies a la gran temporada que ha fet, Marc López és un dels seleccionats per la Federació Espanyola d'Orientació per representar el combinat estatal al mundial que se celebra aquest juliol a Portugal. López ocupa una plaça de les dues que la federació tenia reservades a la categoria júnior, una plaça que s'ha guanyat a pols en una magnífica temporada en què ha guanyat 12 de les 14 curses i s'ha proclamat campió d'Espanya en les tres modalitats, a Requena, a València, i campió ibèric en distància mitjana a Portugal, alhora que encapçala el rànquing júnior amb 800 punts, gairebé 200 més que el segon classificat, Enrique Chousa, que ocupa la segona plaça mundialista en aquesta categoria. "Al mundial competirem en les tres distàncies i una nova modalitat, un equip de tres corredors de la mateixa categoria. Com que només som dos, farem equip amb un juvenil i el Quique Chousa per competir tots tres com a equip júnior".

Desacord amb la federació

López es mostra crític amb la federació en certs aspectes, com en aquest cas, ja que es veuen obligats a disposar d'un juvenil, que ha de competir en una categoria que no és la seva: "el que passa és que aquí a Espanya no es desenvolupa l'orientació en bici. A Finlàndia, per exemple, porten 6 júniors, quan a Espanya només en competim 2. Aquí es destinen més recursos a l'orientació a peu, i l'orientació en bici queda en un segon terme. I el mateix passa amb la federació catalana, que només organitzarà una cursa en tot l'any, a Tona".

De Tona és, justament, l'equip amb què competeix. "Estic competint amb l'equip Tona Bikes aquest any, i ara, després del mundial, finalitzarà la meva temporada d'orientació i acabarem d'organitzar i preparar la següent amb l'equip i els patrocinadors".

Per poder mantenir una bicicleta competitiva, el de Sant Vi-cenç té contractes de patrocini amb més d'una marca, com Emeb, Unior, Lancar, Bpartcomponents i Zero flats: "un m'ha regalat totes les eines i peces per muntar i desmuntar una bici, per tant, estem parlant de bastants diners. Al meu mallot, a part de seguir l'estructura de Tona Bikes, hi figuren els meus espònsors personals. D'aquesta manera, obtenen publicitat indirecta. Que et paguin és molt complicat. Jo ho he aconseguit a base de negociar, però segueixen confiant en mi i han renovat per a l'any següent, així que estic tranquil".