Un centenar de persones es van trobar ahir a l'Espai Gastronòmic, al Teatre Kursaal, a la presentació que s'hi va fer del llibre Historia del baloncesto en España, del qual és autor el periodista Carlos Jiménez (l'Hospitalet, 1976). En les seves més de 600 pàgines es repassen, de temporada en temporada, els fets i les anècdotes, amb més de cent testimonis escrits, entre ells dos de molt relacionats amb Manresa i els seus èxits basquetbolístics, els de Joan Creus i Joan Peñarroya.

Va ser un acte molt amè i ple de bàsquet i manresanisme, perquè van haver-hi icones com quatre dels grans capitans de la història del club del Congost (Jordi Singla, Joan Peñarroya, Rafa Martínez i l'actual, Román Montañez) i una gaditana ja del tot bagenca com María José Castro, que va ser una representant de primer nivell del bàsquet femení. Josep Vives, expresident del Bàsquet Manresa, va ser el presentador de l'acte.

Joan Peñarroya va explicar que en la seva participació al llibre fa un record "de quan vaig aterrar, amb 18 anyets, al Manresa. Era el júnior i ningú volia quedar-se a entrenar amb Kenny Simpson perquè tenia un caràcter peculiar, però per a mi va ser un gran aprenentatge, em va ensenyar molt". Admirat encara de "com George Gervin anotava 40 punts caminant", l'actual tècnic de l'Andorra enyora quan "els equips tenien referents amb els jugadors de casa i l'afició s'hi identificava, tant de bo s'hi pugui tornar".

Jordi Singla, capità del TDK que va ser campió de lliga, va afirmar que "ni nosaltres sabíem què faria Herb Jones en defensa, qui voldria marcar. La improvisació era contínua, com una jam-session musical. Però ens hi adaptàvem, i vam ser campions". Sabonis va ser qui més el va impressionar. Román Montañez era el júnior del Manresa campió de l'ACB: "sempre dic que la meva carrera va començar a dalt i va anar cap avall! Els més veterans, als joves, ens feien alguna putadeta, no és com ara". El seu jugador més admirat és Navarro ("aquí li vam guanyar un partit històric, de 4 pròrrogues"). Rafa Martínez, capità del València, va destacar que "amb el meu club actual he guanyat títols europeus, però dos records que sempre tinc són el descens a Menorca, amb un últim tir meu fallat, i la gran alegria de l'ascens, només un any després". I de jugador va citar el controvertit Rodney White.

M. J. Castro va fer memòria "dels anys màgics del bàsquet femení; vam pujar a Primera i l'ambient a la ciutat era fantàstic". Va recordar Nina Pont, pionera del bàsquet espanyol als EUA, "la millor que ha donat Manresa, incloent també els homes".