ENTREVISTA

«Em va sorprendre que Pablo Iglesias regalés el meu llibre a Pedro Sánchez»

Carlos Jiménez, periodista i autor del volum «Historia del Baloncesto en España», afirma que «quan el 1998 va guanyar la lliga, tots érem una mica del TDK»

18.07.2016 | 08:23
El periodista Carles Jiménez.

Carlos Jiménez (l´Hospitalet de Llobregat, 1976) va tenir un ampli auditori a l´Espai Gastronòmic del Kursaal, un centenar de persones als quals va presentar el seu llibre de la història del bàsquet a l´estat espanyol, ben envoltat per quatre capitans del Bàsquet Manresa i per María José Castro, exjugadora del Pryca Manresa. El llibre, que té 677 pàgines i té un preu de 26 euros, es pot comprar enviant un correu a la direcció libro@solobasket.com, al FNAC, a la Casa del Llibre o, també, a través d´Amazon.

Ja hi ha la segona edició, està content de les vendes que fins ara ha tingut el seu llibre? Des que va aparèixer, ha estat protagonista d´alguna anècdota?
Sí, no em puc pas queixar, hem venut uns 1.200 llibres, crec que és una molt bona resposta. Home, la situació més mediàtica i que va ser una sorpresa per a mi va ser que, en una de les reunions per intentar formar govern, el març passat, Pablo Iglesias li regalés el llibre a Pedro Sánchez, el líder del PSOE. Són dos grans aficionats al bàsquet, però sembla que el meu llibre no els va ajudar a pactar...

I vostè, com es va aficionar a aquest esport? De molt petit?
Jo al principi era més de futbol, però vaig anar canviant sobretot per la influència de la família i de la meva mare més en concret, que era una gran seguidora de la Penya. A mi em van enganxar els jugadors que feien espectacle com el Ricky Winslow o David Russell, amb les seves esmaixades. Als 15 anys ja tenia el cuc dins, però fins als 17 no vaig jugar en un equip. I en les lligues d´aficionats, encara hi jugo.

I com a periodista de bàsquet, quan fa el seu debut?
És en companyia del meu amic Santi Rodríguez que van fundar el web solobasket.com. Jo volia fer una mena de revista i ell, que era estudiant d´informàtica, va ser qui em va obrir els ulls a Internet. Ara som la segona o la tercera web de bàsquet més visitada que hi ha en tot l´estat espanyol.

Quan temps ha necessitat per escriure el llibre?
Dos anys i mig, i en el darrer va ser de forma gairebé exclusiva, perquè em vaig agafar un permís de feina. El llibre el vam portar a la Copa del Rei a Galícia, on es va veure per primera vegada.

S´ha basat en altres històries anteriors del bàsquet a Espanya?
El llibre el vaig decidir fer quan vaig llegir una història elaborada per Justo Conde, el director d´una revista mítica com Rebote, que va fer-la parlant any per any de com van anar les competicions, però tenia el seu final al 1989. I quan el vaig veure vaig pensar que valia molt la pena continuar-lo. De fet, la idea és poder fer d´aquest meu, quan vagin passant anys, ampliacions per posar-lo al dia.

Un dels atractius del llibre és que hi ha un centenar d´escrits en els quals els protagonistes, tant els jugadors com els entrenadors o els àrbitres, parlen en primera persona...
Sí, crec que és una aportació que ha estat interessant, perquè dóna una altra perspectiva. Pel que fa al Manresa n´hi un a càrrec del Joan Peñarroya, un de l´Eddy Vidal que ara és el millor speaker que hi ha al món i que va jugar al Manresa, i un Chichi Creus que explica detalls de la lliga del 98. Aquell any tots érem una mica del TDK.

Durant l´elaboració del llibre va tenir ocasió de parlar amb antics jugadors, alguns de molt veterans.
Sí, un, l´Eduardo Kucharski que va morir pocs mesos abans que jo l´entrevistés i que surt a la portada al costat del Pau Gasol, de forma indiscutible el millor jugador que hem tingut, i l´Amaya Valdemoro, que representa el bàsquet femení.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema