Si li preguntes a un seguidor de les seccions de bàsquet del Barça o del Madrid què li sembla que els jugadors del seu equip vagin als Jocs Olímpics, la majoria es queixaran i et diran que Navarro hauria de descansar perquè té una edat o que Rudy no té l'esquena per gaires jocs. I així amb cada jugador. Preferirien que es quedessin aquí i fessin la pretemporada completa amb l'equip. És comprensible. Però representa una de les innombrables diferències entre els equips grans i els petits, cada cop més grans en una lliga ACB que cada any té pitjor cara i presenta un futur incert. I és que no és el cas dels equips petits, com es pot veure en el manresà Marius Grigonis, que ha estat convocat per Lituània per disputar els Jocs Olímpics de Rio que s'inicien a l'agost.

Es podria pensar que és un problema pel club, ja que el jugador es passejarà per una passarel·la que pot atraure la mirada de molts clubs. Res més lluny de la realitat. Per als membres de l'entitat, així com per als aficionats, la seva elecció és un motiu d'orgull. "Grigonis sempre juga amb el cor. Felicitats Marius! #JuguemAmbelCor". Aquest va ser el missatge que va transmetre per Twitter el director esportiu del club, Pere Romero.

A banda de l'encert publicitari de lligar la noticia amb la campanya que va engegar el club per captar més socis, el missatge mostra la satisfacció i l'alegria amb la qual es va rebre la notícia dins de les oficines de l'entitat. De fet, Romero és un home de poques paraules en persona i per les xarxes socials, i aquest va ser tot just el seu sisè tuit. El darrer, el dia de la salvació.

Per als habituals del Nou Congost la presència de Grigonis serà un motiu més per seguir la competició basquetbolística, i de ben segur que amb cada cistella del lituà un brot d'orgull sorgirà en l'interior de cada sofert seguidor, poc habituat a les alegries i a passejar amb el cap ben alt per les pistes d'arreu de l'estat. Perquè molts senten més seu Grigonis que qualsevol jugador de la selecció espanyola. Fa tot just dues temporades al Manresa, però amb l'habitual inestabilitat del club, que es tradueix amb plantilles gairebé noves del tot cada curs, Grigonis és de la casa.

La sorpresa de la preparació

Quan va ser cridat a formar part de la selecció durant la preparació, pocs s'imaginaven que acabaria guanyant-se un lloc en la llista final. Però el de l'ICL va firmar cinc grans partits, amb una mitjana de 10 punts en les victòries davant Nova Zelanda, Tunísia, Veneçuela, Holanda i Bielorússia, i va convèncer el seleccionar Jonas Kazlauskas. Tot apunta que podria tenir minuts durant els Jocs, i és que comparteix la posició de 2 amb Renaldas Seibutis, que és probable que també jugui de base per donar descans a Mantas Kalnietis. Com a ala ho té més complicat, i és que aquesta posició és propietat de Jonas Maciulis i Mindaugas Kuzminskas.

Demà estrenarà la seva condició de membre oficial de la plantilla olímpica davant d'Espanya a Kaunas (17.45 hores), un rival contra el que tornaran a jugar dijous a Màlaga. Grigonis es trobarà molts jugadors a qui ja ha defensat a l'ACB, com Navarro, Rudy Fernández, Ribas o Abrines.

A més dels ja esmentats anteriorment, Grigonis compartirà vestuari amb jugadors de la talla de Jonas Valanciunas i Domantas Sabonis, fill del mític Arvydas.

El fidel escuder

En la seva primera temporada al club manresà, i sota les ordres de Pedro Martínez, Grigonis va viure un any irregular, marcat pels problemes físics. Tanmateix, va deixar mostres d'un gran talent i d'una notable capacitat física, juntament amb l'habitual punteria que sembla que els lituans portin a l'ADN (contra el Gipuzkoa va clavar 7 triples de 10 intents). El seu debut va ser il·lusionant, però amb la sensació final de sí però no.

Aquest darrer any, i amb Ibon Navarro com a entrenador, Grigonis va fer un pas endavant i es va convertir en l'escuder ideal de Dejan Musli, l'estrella de l'equip, aportant en atac i en defensa. Amb 10 punts per partit i el 50% en triples, ja ha despertat l'interès de diversos equips. I va a Rio.