La lletra de la famosa cançó de Los del Río, Sevilla tiene un color especial, la podrien haver entonat ahir els jugadors del Barça al vestidor. Els de Luis Enrique han iniciat la temporada per la porta gran, primer resolent amb solvència el doble enfrontament contra el Sevilla (traduït amb el primer títol del curs, la Supercopa d'Espanya) i després destrossant el Betis, l'altre equip de la ciutat andalusa, en una exhibició col·lectiva que va estar dirigida per un Messi sublim i rematada per un Luis Suárez que no perd l'instint depredador.
El Barça va començar la seva defensa del títol domèstic amb autoritat, i va deixar molt bones sensacions tant en l'àmbit col·lectiu com individual. Jordi Alba va recuperar la titularitat i va rendir al seu millor moment, Sergi Roberto va superant assignatures en la seva nova demarcació de lateral dret; Piqué i Umtiti s'estan enamorant en les seves primeres cites; Busquets va recuperant la seva millor versió, la que manté Rakitic; Denis Suárez demostra que va créixer en l'atmosfera Barça; i Arda Turan, després d'un any sabàtic, recorda el que va generar el moviment ardaturanista al Manzanares.
L'única nota negativa, a títol individual, va ser Bravo, que es va menjar el primer gol bètic i que sembla que afectat per la seva imminent sortida al City. Messi i Suárez són una història a part. La del segon és una novel·la romàntica amb el gol com a protagonista. La del primer és un llibre d'història que es va actualitzant en cada partit i fa créixer una llegenda a la qual falten paraules per poder-la relatar amb exactitud. S'ha de veure. Gaudir-ne amb tots els sentits. Lluny del seu país natal, en el seu particular paradís instal·lat a la gespa del Camp Nou, l'argentí és capaç de crear una obra mestra a través de detalls futbolístics d'un altre planeta. Fotograma a fotograma, l'exhibició d'ahir és de museu. D'art.
Atreviment visitant
El tècnic del Betis, l'uruguaià Gustavo Poyet, va apostar en la seva estrena a la Lliga per un plantejament atrevit, amb tres defenses i dos carrilers per intentar tenir protagonisme. L'aposta, valenta, Messi la va convertir en agosarada. Una passada en diagonal de l'argentí la va caçar dins l'àrea Alba, que va aixecar el cap i la va cedir a Arda, que amb un cop ple de classe la va enviar al fons de la xarxa. El gol va treure pressió a l'equip i, després d'uns moments de domini, va arribar el primer (i únic) ensurt en l'estrena.
Una falta inútil de Denis Suárez a la frontal, en l'única aproximació visitant, la va aprofitar Rubén Castro. El davanter va enviar un fort xut al pal que cobria Bravo, que va ficar la mà massa tova, com si l'estigués encaixant amb el director esportiu del Manchester City. El Betis, sense fer res, va trobar el premi de l'empat. El gol va produir incertesa en el joc blaugrana, fins que Messi va tornar a reclamar protagonisme. Primer, va avisar amb un xut al travesser. En el segon intent, va recórrer a la seva jugada fetitxe, ja patrimoni del món del futbol, per tornar a fer avançar el Barça; arrencada des de l'esquerra, a la frontal de l'àrea, finta i xut creuat al pal llarg, imparable per a Adán.
Cinc minuts després, primera aparició golejadora de Suárez, i el partit al descans. A la represa, la versió més sensacional de Messi, que va disputar uns primers 15 minuts de fantasia, de dibuixos animats. Extasiat, va regalar el 4-1 a Suárez després de conduir un magnífic contraatac. Un minut després, va afusellar Adán des de fora de l'àrea per firmar la maneta. El porter, tot i el resultat, va ser el millor visitant. En aquest quart d'hora màgic, va evitar fins a 4 gols més.
No va evitar el tercer de Suárez, que va executar de forma magistral una falta, just abans que Castro demostrés de nou la seva punteria.
