La Catalunya Central ha tingut un sol representant en els dos últims Jocs Olímpics d'estiu i ja se sap que no repetirà en els del 2020. Josep Antoni Hermida ha salvat l'honor de les nostres comarques el 2012 i el 2016, però ja és hora que algú li agafi el relleu per evitar un zero a Tòquio, d'aquí a quatre anys. El millor és que darrere no hi ha un buit. Amb totes les reserves que provoca la llunyania amb la propera cita olímpica, actualment hi ha una sèrie de joves esportistes que tenen potencial i possibilitats de ser presents a uns Jocs. Fer pronòstics a tan llarg termini és agosarat, i segurament pel camí alguns d'ells cauran i se n'incorporaran de nous, però Regió7 fa un pronòstic sobre els més ben posicionats, just quan acabem de passar la ressaca de Rio de Janeiro.

Preminència de l'aigua

Les dues propostes més clares per participar a Tòquio venen del piragüisme d'aigües braves, tot i que tenen matisos. El programa olímpic del 2020 presenta una variació, ja que deixa de participar-hi la categoria de C-2 masculina, en què competeixen els urgellencs Dani Marzo i Jesús Pérez, però hi entra la C-1 femenina per primera vegada. I això permet que Núria Vilarrubla, també de la Seu d'Urgell, actual campiona d'Europa i una de les millors competidores en aquesta modalitat, sigui favorita per ocupar el lloc que li correspondria a l'estat espanyol.

Vilarrubla, campiona europea, no hauria de tenir problemes per obtenir una plaça en els campionats anteriors als Jocs. Si hagués pogut anar a Rio, ho hauria fet i hauria aspirat a medalla. Però en quatre anys les coses poden canviar i sorgir noves competidores. Haurà de mantenir el nivell.

En K-1, també pot ser el moment de Marta Martínez. La número 2 de l'estat, darrere de Maialen Chourraut, l'actual campiona olímpica, pot aprofitar que la basca ja tindrà 37 anys i que ella estarà en un moment d'apogeu físic i tècnic per prendre-li el lloc. Sens dubte, és el seu gran repte.

La tercera possibilitat aquàtica arriba del waterpolo. El manresà Xavi Serra tindrà 24 anys quan es disputin els Jocs de Tòquio i una experiència de sis a l'elit des que va debutar amb el CN Terrassa a la Divisió d'Honor. Davant de la renovació que s'imposa al combinat de Gabi Hernández, després del fracàs olímpic, pot ser una de les noves apostes. La seva trajectòria a les seleccions de base l'avala.

Acrobàcies amb premi

Dos dels esports més espectaculars dels Jocs són la gimnàstica artística i el trampolí (llits elàstics). En el primer, el manresà Kevin Traid està seguint una carrera segura cap a l'equip estatal. Podia haver participat ja en els darrers mundials de Glasgow, però ha de ser pacient i esperar el seu moment, que pot arribar aviat. La dificultat d'aquest esport els darrers anys ha estat la falta d'un combinat espanyol de garanties i això perjudica la classificació de Traid per als Jocs, si no és individualment. Caldrà seguir-ne l'evolució.

Una incògnita més gran suposen els saltadors de trampolí Marc Torras, campió d'Espanya, i Cristina Masfret, subcampiona, sorgits de l'Egiba, han de fer un llarg camí per obtenir una classificació fins ara negada als saltadors estatals. Si ho aconsegueixen, seran pioners.

Dependents de l'equip

En bàsquet, el projecte d'estrella més evident és el manresà Marc Garcia. El jugador del Barça, cedit al Baloncesto Sevilla, s'haurà de consolidar primer a la lliga Endesa i després entrar en una selecció amb gran competència a la seva posició, la d'escorta. De qualitat no n'hi falta, com va demostrar quan es va proclamar millor jugador del darrer europeu sub-20. També dependrà que Espanya es classifiqui.

El mateix succeeix amb la santfruitosenca Paula Fernández, campiona europea de futbol en categories inferiors. Ha de fer el salt a la lliga femenina i consolidar-se a la màxima divisió per aspirar a ser seleccionada en una formació que ja ha disputat un mundial. A més, ha d'esperar que Espanya es classifiqui per als Jocs per primer cop.

Combat final

L'últim nom és el de la vilomarenca Melania Sorroche. Recent aterrada al món de la boxa, després d'una llarga carrera al kick-boxing, ja ha disputat un mundial i té marge de millora en aquesta especialitat, en què les dones competeixen des de Londres 2012. El seu potencial i el camí que emprengui determinarà que pugui aspirar a ser a Tòquio. És l'últim nom, però la llista no es tanca aquí. Tot just comença la sembra d'unes llavors que tenen quatre anys per convertir-se en fruits esperats.