Durant tot l'estiu s'ha estat parlant que el Barça buscava un quart davanter quan, de fet, ja el tenia. Més enllà de la seva capacitat i de la seva qualitat individual, Munir el Haddadi, del qual ja és oficial que anirà cedit al València, era l'home indicat. Tàcticament, pot actuar en les tres posicions de l'atac i subs-tituir, home per home, els tres membres del trident. Però el cos tècnic blaugrana ha decidit buscar algú més golejador i amb més experiència i ha apostat per Paco Alcácer, el qual arriba per 30 milions d'euros, més dos en variables.

El problema que pot tenir Alcácer és que, als 23 anys, acabats de fer ahir, és un davanter unidimensional, és a dir, que sempre ha actuat en una sola posició, la de davanter centre pur. Sense anar més lluny, la temporada passada va batallar durant tot l'any per un lloc amb un altre rematador, Álvaro Negredo. Era molt complicat introduir-los al mateix onze per les característiques especials de tots dos. Per això, cal preguntar-se si Alcácer és un quart davanter, com era Munir, o més aviat és un substitut d'un dels membres del trident: Luis Suárez.

Descans per a l'uruguaià

De fet, el davanter uruguaià va ser el jugador del Barça que va actuar més minuts la temporada passada. Ara mateix, juntament amb Sergio Busquets, aquest com a mig centre, és el component de l'equip titular que té menys recanvi a la plantilla, si excloem, evidentment, l'omnipresència de Messi. A més, ja acumula dues targetes a la lliga i amb tres més descansarà un partit. El Barça no disposava d'un segon rematador pur i això és essencialment el que defineix Alcácer. Com Suárez, remata, descarrega la pilota a les bandes, busca l'esquena dels defenses i batalla durant tot el partit, tot i que no amb la intensitat i la qualitat del sud-americà. Però és complicat que pugui suplir les virtuts de Neymar i de Messi i combinar amb l'actual pitxitxi si l'entrenador asturià no s'inventa un canvi de dibuix. En l'últim partit, disputat a Bilbao, el Barça ja va acabar jugant d'aquesta manera, quan Arda Turan va deixar el seu lloc a Rafinha i l'equip va actuar amb dos davanters, Messi i Luis Suárez. És una variant possible si l'argentí se'n va al mig del camp a fer passades i els dos atacants busquen el centre des de posicions més obertes. En aquest cas, no jugaria Neymar. El que sembla inviable, tret de casos en què s'hagi de remuntar un marcador en contra davant d'un equip tancat a la seva àrea, és que ju-

guin tots quatre junts, ja que aleshores es pot desequilibrar la resta del conjunt.