Fa poques setmanes, la regió central arribava als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro amb un sol participant, el veterà ciclista de muntanya Josep Antoni Hermida, i remotes possibilitats de medalla. La propera matinada, quan s'iniciïn els Jocs Paralímpics de la ciutat brasilera, les nostres comarques ho faran amb l'esperança que tres dels seus esportistes s'enduguin el metall més preuat. Dos d'ells ja hi tenen experiència.
El manresà Ignasi Ávila i l'esparreguerí Jordi Morales han guanyat una plata i un bronze en les seves quatre participacions anteriors. A Rio s'estrena la castellvinenca Núria Marquès, una sensació l'any passat en els diferents campionats europeus i mundials que va disputar. Tal com va fer Mireia Belmonte, l'esportista del Baix Llobregat Nord també nedarà en sis proves, una autèntica marató que mereix premi.
Sense cerimònia inaugural
Un dels peatges que haurà de pagar el manresà establert a Esplugues de Llobregat Ignasi Ávila per aspirar al podi serà no prendre part a la cerimònia inaugural dels Jocs. Dijous al migdia, hora de Rio, comencen les eliminatòries de la prova que té més dominada, la persecució. Guiat en el tàndem pel gironí Joan Font, Ávila, que fa quatre anys que practica el ciclisme després d'una brillant carrera atlètica, ja va ser medalla de plata en aquesta especialitat en els mundials celebrats enguany a Itàlia i aspira a vèncer.
Abans de viatjar va reconèixer que "els britànics, juntament amb els italians, els alemanys i els australians són els nostres principals adversaris".
El manresà té tres cites més. No confia gaire en el quilòmetre, també en pista, i el farà servir per rodar-se de cara a la contra rellotge i a la cursa de ruta. En aquesta, va ser campió del món l'any passat a Suïssa. És una prova que considera "una loteria, perquè hi pot passar de tot". El bagenc arriba als Jocs "amb una preparació semblant a quan feia atletisme i una experiència que m'ha de facilitar les coses".
Cinc amb trenta anys
L'esparreguerí establert a Sant Andreu de la Barca Jordi Morales té tanta experiència olímpica com el petit dels Ávila, tot i que ell només en tennis taula. Acostumat a competir en torneigs per a jugadors sense deficiència física, Morales va debutar en uns Jocs a Sydney 2000, quan no tenia ni quinze anys. A Atenes, quatre anys més tard, hi va guanyar un bronze individual al qual va afegir una plata per equips, al costat d'Álvaro Valera, en l'última cita paralímpica, la de Londres.
És precisament en la competició per equips on té més possibilitats d'excel·lir i de tornar a endur-se premi. En els tres darrers anys va guanyar una plata als europeus de Lignano, un or als mundials de Pequín i un bronze als continentals de Vejle, a Dinamarca. Enguany aspira a l'or que li falta.
Disposada a fer història
Però qui té més possibilitats d'aconseguir un bon nombre de medalles és la més jove de tots ells. Núria Marquès, de només 17 anys i amb tres d'experiència a la gran competició internacional, arriba després de guanyar dos ors, tres plates i dos bronzes en els europeus disputats a Funchal (Portugal). I això, després que el 2015 aconseguís una plata i tres bronzes en el Mundial que va tenir lloc a Glasgow.
La seva versatilitat és increïble, ja que és capaç de guanyar metalls en curses d'estils, d'esquena, de papallona i també de lliures. La primera de les seves revàlides arribarà divendres, amb les eliminatòries i la possible final d'una de les seves proves favorites, els 400 lliures, en què va aconseguir plata tant a Portugal, com a Escòcia. A més, el debut paralímpic de Marquès tindrà com a testimoni tot un poble, Castellví, que s'ha abocat a animar-la.
