L'Audiència Nacional ha ordenat al jutge José de la Mata reobrir l'anomenat cas Neymar per processar el davanter brasiler, el seu pare, l'expresident del Barça Sandro Rosell i el Santos (equip del qual procedia Neymar) pel suposat engany en el preu del traspàs al fons brasiler DIS, gestor del 40% dels fons federatius del davanter.
La secció quarta de la sala penal va revocar ahir en un acte la decisió de De la Mata d'arxivar aquest cas en contra del criteri de la Fiscalia i l'obliga a reobrir-lo, ja que ha admès el recurs de la Fiscalia contra la decisió d'arxiu de De la Mata. Aquest jutge va considerar que les conductes denunciades en la querella interposada pel fons DIS, que eren els contractes de traspàs del jugador subscrits el 2011 i 2013, si bé podien tenir "repercussions esportives, ètiques i disciplinàries", no encaixaven en un procediment penal, argument amb el qual discrepen els magistrats Ángela Murillo, Carmen Paloma i Juan Francisco Martell, que van ordenar al jutge seguir amb el procediment davant l'existència d'indicis de corrupció entre particulars i estafa impròpia.
Contractes sospitosos
La Sala va examinar en primer lloc dos contractes subscrits el 15 de novembre i el 6 de desembre del 2011 per conèixer les condicions de transferència del jugador i va concloure que hi ha indicis del delicte de corrupció.
A través del primer contracte el Barcelona es va comprometre a pagar pel traspàs 40 milions i abonar a Neymar un sou de 36,1 milions en 5 anys, tot això per al 2014, temporada en què el jugador deixaria d'estar vinculat al Santos i DIS ja no en tindria els drets. El segon va consistir en un fals contracte de préstec pel qual el Barça li pagava 10 milions, però, segons considera el fiscal del cas, José Perals, es tractava en realitat d'una remuneració anticipada per garantir el fitxatge.
El tribunal entén que el Barça, representat per Rosell, es va concertar amb Neymar i amb la societat familiar N&N, formada al 50% pels seus pares, per assegurar el fitxatge del jugador amb un avançament de 40 milions d'euros, cosa que, segons el parer del fiscal, va alterar el mercat de fitxatges perquè davant una oferta millor per al Santos com una del Reial Madrid de 36 milions, "el jugador es va decantar per una altra via no permesa en l'àmbit de la FIFA".
En altres contractes subscrits el 2013 per anticipar la contractació de Neymar sense esperar que fos lliure a partir del juliol del 2014, els magistrats constaten que, en principi, el Santos va cedir al Barça els drets federatius pel preu de 17,1 milions euros, operació que va ser comunicada a DIS, que va percebre el 40%. "Ara bé, sobre aquesta premissa tenen lloc altres contractes" que si bé el jutge De la Mata els titlla d'habituals en el món futbolístic, "aquest tribunal aprecia indicis de simulació conscient i ordida per a la comissió d'estafa". Entre ells, un partit amistós entre el Barça i el Santos, en el qual si Neymar no era a les files blaugranes, el club abonaria al Santos 4 milions i mig d'euros, d'on es podia despendre "la vinculació d'aquest pacte al fitxatge del jugador acabat de realitzar".
